Patamolls de Montoliu
| ||||
| Tipus | Zona humida  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Montoliu de Lleida (Segrià) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 127 m | |||
| Superfície | 19,95 ha | |||
La zona coneguda com els Patamolls de Montoliu és una zona de bosc de ribera i herbassars humits situats al marge esquerre del riu Segre, a banda i banda del tram final d'un rec de derivació del Canal d'Urgell, que acaba al Segre. Ocupen unes 20 hectàrees de superfície.[1]
El bosc de ribera, extens i ben constituït, està format majoritàriament per àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), salze blanc (Salix alba) i verns (Alnus glutinosa). En alguns sectors hi predomina l'om (Ulmus minor) i els tamarius (Tamarix sp.). A l'extrem sud-est, vora la zona agrícola adjacent, s'hi fa un extens canyissar. Al canal que travessa l'espai hi ha interessants comunitats algals.[1]
En aquest espai s'ha identificat la presència dels següents hàbitats d'interès comunitari:[1]
- 3260 "Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion)"
- 3270 "Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.)"
- 3280 "Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes"
- 6430 "Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya"
- 92A0 "Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera"
- 92D0 "Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)"
Pel que fa als ocells, l'espai acull concentracions de limícoles durant els passos migradors i a l'hivern. El corriol petit (Charadrius dubius) i el cames llargues (Himantopus himantopus) hi són possibles nidificants. Hi són freqüents espècies com el rossinyol bord (Cettia cetti), el bernat pescaire (Ardea cinerea), etc.[1]
A la zona hi ha alguns abocaments de residus i runes, que semblen reiterats, ja que hi ha rètols que senyalitzen el clausurament d'anteriors abocaments incontrolats. Al bosc de ribera apareixen espècies exòtiques (desmais, etc.) tot i que no es considera necessari fer cap actuació específica per eliminar-les. Hi ha un risc d'eliminació o reducció de la superfície d'aquesta zona humida per expansió dels conreus (fruiterars).[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patamolls de Montoliu |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Patamolls de Montoliu». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (CC-BY-SA). Arxivat de l'original el 18 de gener 2015. [Consulta: 18 gener 2015].