Pedro Grande Rueda
| Biografia | |
|---|---|
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Magistrat |
Signatura   | |
Pedro Grande Rueda fou un magistrat. Fou el primer jutge president de l'Audiència Provincial de Girona.
Biografia[1][modifica]
L'any 1864, Grande era jutge de primera instància a Alcaraz (Albacete). Després va ser destinat com a jutge de Primera Instància a Vigo (Pontevedra).[2] El mes de setembre de 1867 va ser destinat com a tinent fiscal a l'Audiència de València.[3]
Abans de l'any 1871, va ser destinat a Barcelona, ocupant el destí de tinent fiscal de l'Audiència Territorial. Posteriorment, va ser destinat, ja com a magistrat a l'Audiència de Las Palmas de Gran Canària.[4][5][6] A principi de 1872 va ser destinat de las Palmas a Càceres, substituint a Juan Ildelfonso Bellido.[7][8] El mes de març de 1880 va tornar a l'Audiència Territorial de Barcelona, a petició seva.[9][10]
En crear-se les Audiències, per reial decret de 14 d'octubre de 1882, Grande va ser destinat a la de Girona, per fer-se càrrec de la presidència.[11][12] Un cop va ser nomenat, el dia sis de desembre ja estava a Girona de cara a tirar el nou òrgan judicial gironí.[13] El tribunal es va constituir el 2 de gener de 1883, com es van fer amb els altres 79 nous tribunals, que van començar a funcionar l'endemà.[14] Els altres dos magistrats de l'Audiència de Girona, que en aquell moment es deia Audiència Penal (Audiencia de lo Criminal), van ser Ceferino Gutiérrez Alonso i Francisco Batlle Cabanellas. El fiscal va ser Salvador Viada Vilaseca, que fins aquell moment era tinent fiscal a l'Audiència Territorial de Barcelona.[15] El primer judici va tenir lloc el 27 de febrer de 1883 i va afectar una picabaralla que va tenir lloc a la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà).
El mes de juny del 1885, Grande va deixar l'Audiència de Girona, també a proposta seva, per tornar a la de Càceres.[16] Va marxar de Girona, amb la seva filla, en tren el dia 15 d'abril.[17] La plaça va ser ocupada provisionalment per Josep Casamada Padrís.[18] Poc després es va nomenar el nou president, que va ser Ceferino Gutiérrez Alonso.[19] Al cap de tres mesos a Càceres, Grande va ser considerat incompatible amb el nou destí i va ser destinat a l'Audiència de Valladolid.[20] Abans de prendre possessió del càrrec, el mes de novembre, es va jubilar, amb l'honor de president de sala.[21] El càrrec que tenia destinat a Valladolid va ser ocupat pel magistrat Manuel Aragoneses Gil, que provenia de la presidència de l'Audiència de la Corunya.[22][23]
Referències[modifica]
- ↑ Albert Vilar Massó, L'Audiència Provincial de Girona, València, 2013. pp 143-144
- ↑ «BOP Ourense». 13 juliol 1867, plana 4.
- ↑ «El Principado». El Principado, 10 setembre 1867.
- ↑ «La Correspondencia de España». Madrid, 25 gener 1871, plana 1.
- ↑ «Revista Altar y Trono». Madrid, 28 gener 1871, plana 15.
- ↑ «El Vigilante». Girona, 29 gener 1871, plana 3.
- ↑ «La Prensa». La Prensa, 24 gener 1872.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Diario de Córdoba». Còrdova, 25 gener 1872, plana 3.
- ↑ «BOE». Gaceta de Madrid, 24 març 1880.
- ↑ «La Correspondencia de España». Madrid, 24 març 1880, plana 2.
- ↑ «La Correspondencia de España». Madrid, 1 desembre 1882, plana 2.
- ↑ «El Eco». Girona, 6 desembre 1882, plana 2.
- ↑ «El Eco». Girona, 7 desembre 1882, plana 2.
- ↑ «La Correspondencia de España». Madrid, 24 desembre 1882, plana 2.
- ↑ «El Constitucional». Girona, 6 desembre 1882, plana 3.
- ↑ «BOE». Gaceta de Madrid, 2 juny 1885.
- ↑ «La Lucha». Girona, 16 abril 1885, plana 2.
- ↑ «Semanario de Palamós». 23 abril 1885, plana 6.
- ↑ «Semanario de Palamós». 11 juny 1885, plana 5.
- ↑ «BOE». Gaceta de Madrid, 24 setembre 1885.
- ↑ «La Correspondencia de España». Madridd, 16 novembre 1885, plana 3.
- ↑ «BOE». Gaceta de Madrid, 17 novembre 1885.
- ↑ «Jubilació». La Vanguardia, 19 novembre 1885.