Pere Tobaruela Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Tobaruela Martínez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 novembre 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Pere-Tobaruela-174930612644566 Twitter (X): peretobaruela Modifica el valor a Wikidata

Pere Tobaruela Martínez (Barcelona, 14 de novembre de 1965) és un escriptor català establert a Galícia.

Llicenciat en Geografia i Història, és autor de més de cinquanta obres, alternant l'escriptura en castellà, català i gallec. Les seves primeres publicacions són en català, però quan es va traslladar a viure a Rois, a la província de La Corunya, va començar a escriure en gallec.[1] També és afeccionat a l'atletisme i ha estat entrenador i vicepresident de l'equip de futbol gaèlic d'A Estrada.[2]

Obres[modifica]

Literatura infantil i juvenil[modifica]

  • La Torre dels Moros, 2005
  • La Clau d'Aigua, 2007
  • A rebelión das rúas, 2007
  • Unha vaca marela en Compostela, 2008
  • ¿Unha pantasma na cidade?, 2008
  • Vouvos papar, 2008
  • Històries viscudes, 2009
  • Viaxes dun can de palleiro, 2009
  • Na cerna da selva, 2010
  • A cruz dos Farrapos, 2010
  • La cripta del apóstol, 2010
  • Peregrino na sombra, 2010
  • Camiño de Fisterra-Muxía, 2010
  • Camiño do Mar de Arousa e Río Ulla, 2010
  • Camiño do Norte, 2010
  • Camiño do Sueste, 2010
  • Camiño Francés, 2010
  • Camiño Inglés, 2010
  • Camiño Portugués, 2010
  • Camiño Primitivo, 2010
  • Destino final: Santiago, 2010
  • Antela e o vento, 2011
  • Mortos de Ningures, 2011
  • Desaparizión, 2011
  • Resurrección, 2011
  • Letras de xeo, 2012
  • O códice do Santo Lugar, 2013
  • Ouro negro, 2013
  • El pacte, 2013
  • Vapor, 2013
  • Formig4s. Misión París, 2014
  • Formig4s. Misión Nova York, 2014
  • Formig4s. Misión Barcelona, 2015
  • Celi. Camiño de estrelas, 2015
  • Cinco horas con Mauro, 2016
  • Formig4s. Misión Tokyo, 2017
  • Catro pedras vellas, 2017
  • A boa e a avoa, 2018
  • Auga de Lume, 2018 (Premi Meiga Moira 2018)[3]

Assaig[modifica]

  • Floquet per sempre, 2003
  • Okorobikó. Una biografía de Jordi Sabater Pi, 2003
  • El delta del Llobregat. Terres d'oblit, 2003
  • Etologia, 2004

Narrativa[modifica]

  • En blanc i negre, 2007
  • Con ollos de neno, 2007
  • Poñente, 2011
  • Eu son Deus e outros contos, 2012
  • Sempre perden os mesmos, 2013
  • A teoría dos contrarios, 2016
  • En branco e negro, 2018

Còmic[modifica]

  • Les aventures de Floquet de Neu, 2004.
  • O encanto da Pedra Chá, 2013. Everest-Galicia.[4]

Entrevistes[modifica]

  • L'home i el territori, 1999
  • Darrere l'horitzó, 2002

Obres col·lectives[modifica]

Amb Ana Boullón[modifica]

  • A rebelión das rúas, 2007, Sotelo Blanco.
  • A Cruz dos Farrapos, 2007, Sotelo Blanco.
  • Unha vaca marela en Compostela, 2008, Sotelo Blanco.
  • Peregrino na sombra, 2009, Sotelo Blanco.
  • ¿Unha pantasma na cidade?, 2009, Sotelo Blanco.

Amb Luz Méndez[modifica]

  • Vouvos papar, 2008, Xerais.

Amb Ledicia Costas[modifica]

Signen les seves obres com Pereledi.

  • Desaparizión, 2011, Everest Galicia.
  • Mortos de Ningures, 2011, Everest Galicia.
  • Letras de xeo, 2012, Everest Galicia.
  • Ouro negro, 2013, Everest Galicia.

Referències[modifica]

  1. ↑ Pere Tobaruela visitó el Conciliatardes y enseñó a los niños a escribir cuentos, 31-05-2013.
  2. ↑ Pere Tobaruela: un escritor con corazón irmandiño[Enllaç no actiu]
  3. ↑ Ánxela Gracián e Pere Tobaruela gañan o 8.º Premio Meiga Moira 2018
  4. ↑ Pere Tobaruela a la tebeosfera

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Tobaruela_Martínez&oldid=32287076»