Pernui

Pernui

Pernui, des d'Olp
Localització
42° 24′ 51″ N, 1° 08′ 31″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Sort
Geografia
Altitud	1.025 m

Pernui és un antic poble, ara del tot despoblat, del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme primigeni de Sort.

Pernui és a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, enlairat a llevant de Sort, davant per davant de la vila, al capdamunt del Serrat de la Carruga.

Etimologia

Segons Joan Coromines, en primer lloc és molt clara l'adscripció de Pernui al grup de topònims amb el sufix -ui (<-oi), molt present a molts topònims pirinencs (Llessui, Bernui, Corroncui...). Pel que fa a l'arrel principal, Coromines descarta el parentiu amb l'ètim de perna/pierna, atesa la total absència a la zona pirinenca d'aquesta arrel romànica. Considera dues possibilitats: que l'origen sigui una arrel iberobasca del tipus perr-, amb alternança amb pern-, o que sigui una arrel plenament romànica: la de pedró/peiró (fita o oratori en lloc aïllat), que hagué passat per una fase amb la forma Peironui > Peronui > Pernui. Finalment, Coromines es decideix decididament per aquesta darrera possibilitat.

Geografia

El poble de Pernui

Situat en un coster, a força alçada, el poble de Pernui fou abandonat fa una quarantena d'anys després d'un incendi que arrasà les cases; només se'n salvà l'església.

Cases del poble

Tot i que despoblat des de fa anys, es conserva memòria de les cases que formaven el poble de Pernui: Casa d'Antonet, Casa Magí, Casa Miquel, Casa Moriri i Casa de Redó, a més de l'església de Sant Germà.

Demografia

Evolució demogràfica

1888	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970
30	35	15	35	40	27	23	20	1

Despoblat des d'abans del 1981.

Història

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article molt breu del seu Diccionario geográfico... a Pernui (Pernuy). Diu que està situat en el vessant d'una muntanya molt alta, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa. Té un clima fred, combatut per tots els vents, especialment els del nord i de l'oest, i els seus habitants pateixen pulmonies i inflamacions. El poble tenia 3 cases i l'església de Sant Germà. Pel que fa a habitants i altres detalls, el comptabilitza amb Sort.

Segons Ceferí Rocafort, Pernui comptava a començament del segle xx amb 10 edificis i 35 habitants.

Bibliografia

• Barbal, Maria. «Pernui». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
• Coromines, Joan. «Pernui». A: Onomasticon cataloniae. VI O - Sal. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-852-0. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
• Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
• Rocafort, Ceferí. «Provincia de Lleyda». A: Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, 1918. ISBN No en té. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pernui

• Pernui en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya