Persea
 Persea indica fulles i fruit | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | baia  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Laurales |
| Família | Lauraceae |
| Gènere | Persea Mill., 1754 |
| Tipus taxonòmic | Persea americana |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Persea és un gènere de plantes amb flors amb unes 150 espècies d'arbres de fulla persistent dins la família del llorer (Lauràcia).[2] El membre més conegut del gènere és l'alvocat, Persea americana.
Descripció[modifica]
Són arbres de mida mitjana, de 15-30 m d'alt. Les fulles són simples i lanceolades de 5-30 cm de llargada i 2-12 cm d'amplada i en disposició en espiral o alternada. Les flors es disposen en panícules curtes. El fruit és una drupa oval o amb forma de pera i una sola llavor. La mida del fruit és variable segons les espècies, d'1-1,5 cm per exemple en P. borbonia i P. indica, fins a 10-20 cm en P. americana.
Distribució i ecologia[modifica]
Les espècies de Persea tenen una distribució disjunta amb 70 espècies neotropicals des de Brasil a Xile i de Mèxic al Carib; arriben al sud-est dels Estats Units. A les illes de la Macaronèsia n'hi ha una sola espècie, l'endèmica Persea indica. N'hi ha unes 80 espècies a l'est i sud-est d'Àsia. Les espècies que aguanten més el fred suporten fins a -12 °C: P. borbonia, P. ichangensis i P. lingue; necessiten un sòl constantment humit i no toleren la secada.
La família Lauraceae formava part de la flora de Gondwana i molts dels seus gèneres migraren a Amèrica del Sud per l'Antàrtida, per ponts de terra en el Paleocè. Persea indica sobrevisqué en els boscos nebulosos de la laurisilva de les Canàries i les altres zones de la Macaronèsia.
L'evidència fòssil indica que el gènere Persea es va originar a l'Àfrica occidental durant el Paleocè i se n'estengué després més enllà. L'assecament posterior a l'Oligocè i les glaciacions va extingir el gènere Persea d'Europa.
Classificació[modifica]
El gènere Persea té tres subgèneres. El subgènere asiàtic Machilus es tracta com un gènere separat per molts especialistes, incloent la Flora of China; la incompatibilitat d'empelt entre els subgènere Persea i el subgènere Eriodaphne suggereix que aquests es poden tractar millor en gèneres diferents, de fet Kostermans (1993) fundà el gènere Mutisiopersea per a aquests. Un altre gènere estretament relacionat, Beilschmiedia, de vegades també s'inclou en Persea.
- Subgènere Persea - Amèrica central. Dues espècies
- Persea americana Mill. – alvocat
- Persea americana var. drymifolia (Schltdl. & Cham.) S.F.Blake
- Persea americana var. floccosa (Mez) Scora
- Persea americana var. guatemalensis (L.O.Williams) Scora
- Persea americana var. nubigena (L.O.Williams) L.E.Kopp
- Persea americana var. steyermarkii (C.K.Allen) Scora
- Persea schiedeana Nees – Coyo
- Subgènere Eriodaphne (Mutisiopersea) - Amèrica, Macaronèsia. Unes 70 espècies, incloent
- Persea alpigena
- Persea borbonia (L.) Spreng. – Redbay
- Persea caerulea (Ruiz & Pav.) Mez
- Persea cinerascens
- Persea donnell-smithii Mez
- Persea indica (L.) Spreng. – Viñátigo
- Persea lingue (Ruiz & Pav.) Nees – Lingue
- Persea longipes (Schltdl.) Meisn.
- Persea meyeniana Nees
- Persea palustris (Raf.) Sarg. – Swampbay
- Persea skutchii
- Subgènere Machilus - Àsia. Unes 80 espècies, incloent
- Persea edulis
- Persea ichangensis
- Persea japonica (Siebold & Zucc.) Kosterm.
- Persea kobu
- Persea macrantha
- Persea nanmu Oliv.
- Persea thunbergii (Siebold & Zucc.) Kosterm.
- Persea yunnanensis[3]
Anteriorment ubicats aquí[modifica]
- Cinnamodendron cinnamomifolium (Kunth) Kosterm. (com P. cinnamomifolia Kunth o P. mexicana (Meisn.) Hemsl.)
- Laurus azorica (Seub.) Franco (com P. azorica Seub.)[3]
Etimologia[modifica]
Philip Miller derivà Persea del nom grec Περσεα. L'aplicaren Teofrast i Hipòcrates a un arbre egipci, possiblement Cordia myxa, o a una espècie del gènere Mimusops.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Genus: Persea Mill.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 05-10-2007. Arxivat de l'original el 2012-10-11. [Consulta: 5 febrer 2011].
- ↑ André Joseph Guillaume Henri Kostermans. 1993
- ↑ 3,0 3,1 «GRIN Species Records of Persea». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. Arxivat de l'original el 2000-10-27. [Consulta: 5 febrer 2011].
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 3 M-Q. CRC Press, 2000, p. 2015. ISBN 9780849326776.
Bibliografia[modifica]
- André Joseph Guillaume Henri Kostermans. 1993. Mutisiopersea Kostermans, a new genus in Lauraceae. Rheedea 3: 132–135.
- C. Michael Hogan. 2008. Chilean Wine Palm: Jubaea chilensis, GlobalTwitcher.com, ed. Nicklas Stromberg Arxivat 2012-10-17 a Wayback Machine..
- Lucille E. Kopp. 1966. "A taxonomic revision of the genus Persea in the Western Hemisphere (Persea-Lauracese)" Memoirs of the New York Botanical Garden 14(1): pp. 1-117.
Enllaços externs[modifica]
- Avocado source Extensive information on the Avocado and the genus generally, particularly the subgenera Persea and Eriodaphne.
- Flora of North America: Persea.
- Flora of China: Machilus. Full list of species in Machilus in China.