Philipp Bartholomé Rüfer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juny 1844  Lieja (Bèlgica) |
| Mort | 15 setembre 1919 (75 anys) Berlín |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista |
| Ocupador | Conservatori Klindworth-Scharwenka |
| Gènere | Òpera |
| Instrument | Piano |
   | |
Philipp Bartholomé Rüfer (Lieja (Bèlgica), 7 de juny, 1844 - Berlín (Alemanya), 17 de setembre, 1919), va ser un compositor alemany.
Biografia[modifica]
Rüfer, fill d'un organista alemany, va estudiar, entre altres coses, Composició amb Étienne Soubre al Conservatori Reial de Lieja i amb Moritz Hauptmann al Conservatori de Leipzig.[1] Des de 1871 va treballar a Berlín, on va ensenyar primer piano i partitura al Conservatori Stern i després al Conservatori Klindworth-Scharwenka, on va ensenyar com a professor des de 1881.[1] Va ser considerat un professor influent entre els seus alumnes Charles Griffes, Gueorgui Catoire, Heinz Tiessen, Otto Besch, Fritz Schedler i Hans Schindler.[1]
A més d'una simfonia, un concert per a violí, obertures, diverses obres de música de cambra, peces per a piano i cançons, va escriure, entre altres coses: les dues òperes Merlí (1887) basades en un drama de Karl Immermann i, Ingo (1896) basat en la novel·la Els avantpassats de Gustav Freytag.[1] Segons el lexicògraf Philip Kruseman (1887–1955), Rüfer era un seguidor de Richard Wagner. Amb l'excepció d'una sonata per a orgue, gairebé totes les obres de Rüfer estan avui oblidades.
El 1909 es va convertir en membre associat de l'Académie Royale des Sciences, des Lettres et des Beaux-Arts de Belgique i va ser eliminat de la llista de membres el 1919.[2]