Philippe Avron

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPhilippe Avron

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1928 Modifica el valor a Wikidata
Le Croisic (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 2010 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Suresnes (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaHardivillers-en-Vexin Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCollège-lycée Jacques-Decour
Faculté des lettres
Facultat de Dret i Ciències Econòmiques de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata –  2010 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
IMDB: nm0043354 Allocine: 4505 Allmovie: p2987 TMDB.org: 1179610
Musicbrainz: ef6d000a-7924-499a-b769-0e05a767b663 Modifica el valor a Wikidata

Philippe Avron (Le Croisic, Loira Atlàntic, 18 de setembre de 1928 - París, 31 de juliol de 2010)[1] va ser un actor i director de cinema francès.

Biografia[modifica]

Nascut en una família de mariners, Philippe Avron va passar la seva infància errant entre Le Croisic, Concarneau, Le Havre, Bordeus… i Saint-Malo, on va fer d'escolta.[2]

Després de llicenciar-se en dret i obtenir un certificat en psicologia adolescent, es va convertir en educador en un centre de rehabilitació per a nens conflictius.[2]

En el seu temps lliure, va començar a escriure. El seu període d'escoltisme i el terrible incendi al bosc de les Landes al qual havia assistit durant una sortida, el va inspirar a escriure una novel·la, Patrouille ardente. També va escriure Le Coup d'envoi, per expressar, dirà, els contactes que havia tingut, "en nom de la llibertat vigilada, als barriss més bruts de Bordeus, amb adolescents desorientats, casos socials, bandes ...".[3] i La Fringante, una novel·la inspirada en la seva joventut passat a la vora del mar.[2]

També es va dirigir al teatre, buscant “nous mètodes psicomotors” per a la seva professió d'educador.[2] Després es va posar en contacte amb Jacques Lecoq, un actor procedent del Piccolo teatro de Milà que volia crear la seva pròpia escola d'actors. Philippe Avron es converteix en el seu deixeble; després, sempre va mostrar una gran admiració per ell i després va ensenyar a la seva escola. Ràpidament, es mostra el talent de Philippe Avron i el veiem aparèixer cada cop més sovint a l'escena.[2] Descobreix el teatre a Avinyó assistint a una representació d'Antígona de Sòfocles, dirigida per Jean Vilar, se'n va incorporar i entre el 1960 i el 1964 va interpretar al TNP peces de Carlo Goldoni, de Lope de Vega i de Molière

« El meu millor record d'aquesta època és el del Festival d'Avinyó on vam interpretar Les Rustres, de nit, a l'aire lliure ... La festa, l'extraordinària processó veneciana, la posada en escena única de Vilar, la música de Maurice Jarre, que ha orquestrat tantes pel·lícules a Hollywood… »

[2]

Philippe Avron va continuar la seva carrera teatral dirigit per grans directors (André Barsacq, Peter Brook, Benno Besson, Roger Planchon, etc.). Hi va interpretar alguns papers importants del repertori: Hamlet, Sganarelle, Don Juan, etc.

A partir de 1960, també va treballar amb Claude Evrard amb qui escriuria diversos esbossos humorístics. Aquest duet, que va recórrer els cabarets parisencs, després d'haver començat el 1960 a La Colombe, el cabaret de Michel Valette, tindrà un gran èxit durant els anys 1970-1975, amb passatges a Bobino, a Olympia, etc., i a la pantalla petita (Quentin Durward).

El 1980, va iniciar una carrera "en solitari" amb Pierrot d'Asnières; carrera que li valdrà nombrosos premis, incloent-hi, dues vegades, el Molière al millor espectacle d'un home amb Je suis un saumon, el 1999 i Le Fantôme de Shakespeare, el 2002. Des del 1980 ha interpretat Avron Big Bang, Dom Juan 2000, La Nuit de l'an 2000 (on retroba Claude Evrard i Marianne Sergent), Ma cour d'honneur, Rire fragile, Mon ami Roger i, en 2010, Montaigne, Shakespeare, mon père et moi.

No sols va interpretar a França, sobretot a Avinyó, tant com a part del festival com fora, sinó també a Europa, als Estats Units, al Canadà, a l'Àfrica.

Va ser fet cavaller de la Legió d'Honor el 2000.[4]

Durant el Festival d'Avinyó de 2010, Philippe Avron va haver d'interrompre la representació de l'espectacle Montaigne, Shakespeare, mon père et moi !, programat fins al 29 de juliol, per ser hospitalitzat d'urgència a París, on va morir el 31 de juliol d'un càncer de fetge fulminant. És enterrat a Hardivillers-en-Vexin, a l'Oise.

Bibliografia[modifica]

Novel·les per adolescents

Col·lecció Signe de piste (Éditions Alsatia, Paris)

  • Patrouille ardente, 1952 (reedició en 2003)
  • Le Coup d'envoi, 1955 (reedició en 1977)
  • La Fringante, 1960[5]

Filmografia[modifica]

Llargmetratges[modifica]

Curtmetratges[modifica]

Teatre[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ « Décès du comédien Philippe Avron », Le Figaro, 31 juillet 2010.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Philippe Avron (notice biographique)[Enllaç no actiu], sur le site amis-signe-de-piste.com (article consulté le 3 août 2010).
  3. ↑ «entretien au coin du net avec Philippe Avron». www.jeuxdepiste.com. [Consulta: 4 febrer 2020].
  4. ↑ «Légion d'honneur : les promus du 14 juillet 2000». La Croix, 17-07-2000. [Consulta: 8 febrer 2019].
  5. ↑ Notice d'autorité de la Bibliothèque Nationale de France.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Philippe_Avron&oldid=31190875»