Piers Bohl

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPiers Bohl

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Пирс Георгиевич Боль Modifica el valor a Wikidata
23 octubre 1865 Modifica el valor a Wikidata
Walk, Livònia (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1921 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Tartu Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber die Darstellung von Funktionen einer Variabeln durch trigonometrische Reihen mit mehreren einer Variabeln proportionalen Argumenten  (1893 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, jugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Letònia
Universitat Tècnica de Riga Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaLetònia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Piers Bohl (Walk, Livònia, 23 d'octubre de 1865 - Riga, 25 de desembre de 1921) va ser un matemàtic rus i letó.

Biografia[modifica]

Quan Bohl va néixer, els països bàltics formaven part de l'Imperi Rus, però ell va ser educat per tutors privats i a l'escola germànica de Fellin al comtat de Viljandi (actualment Estònia), fins al 1884 en que va ingressar a la universitat de Dorpat (actualment Tartu, Estònia),[1] en la qual es va graduar en matemàtiques el 1887.[2] El 1893 va defensar la seva tesi a la universitat de Dorpat.[3]

El 1895 va començar a treballar com a professor de matemàtiques al Institut Politècnic de Riga.[4] L'institut va ser traslladat a Moscou, i després a Ivànovo, durant la Primera Guerra Mundial, però el 1919 va retornar a Riga com a escola integrant de la recent creada universitat de Letònia;[5] malauradament la seva salut es va deteriorar i va morir dos anys després d'una hemorràgia cerebral.[6]

Bohl és recordat per haver estat el primer matemàtic en enunciar una versió restringida del que avui es coneix com a teorema del punt fix de Brouwer[7] (1900)[8] i per haver introduït el concepte de funcions quasi-periòdiques en diversos treballs publicats entre 1893 i 1913.[9]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]