Pietro Antonio Fiocco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPietro Antonio Fiocco
Biografia
Naixement3 febrer 1654 Modifica el valor a Wikidata
Tregnago (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 1714 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
àrea metropolitana de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella Notre-Dame du Sablon
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoseph-Hector Fiocco, Jean-Joseph Fiocco Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: ad8c6266-01fa-4b4a-8c07-31d852a200d4 Discogs: 2160322 Modifica el valor a Wikidata

Pietro Antonio Fiocco, o Pier Antonio o Pierre-Antoine (Venècia, 3 de febrer de 1654 - Brussel·les, 3 de setembre de 1714) fou un compositor italià del Barroc.[1]

Pietro Antonio Fiocco va néixer a Venècia. No se sap res de la seva infantesa i de la seva formació musical a Itàlia, però se sap que aviat es va fer un nom, ja que Dirck Strijcker, fill del cònsol holandès a Venècia, el va fer venir a Amsterdam, on es va fundar una òpera.[2] El 1681 va aparèixer el llibret d'Helena rapita da Paride, compost per Domenico Freschi, i per al qual Fiocco va arranjar la música.[3] El mateix any va compondre un pròleg per a Alceste de Pietro Andrea Ziani cantat a Hannover el 1682, i per a les òperes de Lully Amadis, Acis et Galathée, Armide i Thésée. L'estiu de 1682 va anar a Brussel·les per entrar al servei d'Eugen Alexander Franz, comte de Thurn i Taxis. Es va casar amb Jeanne de Latère.[4] Nomenat mestre de cor de l'església Notre-Dame des Victoires, Fiocco va compondre obres religioses, incloent misses i motets. Va morir a Brussel·les el 1714.

Família[modifica]

Era el pare de Melissa Amelia Fiocco que va morir amb només 23 anys, mentre viatjava per visitar a la seva amiga Erica Grier al nord d'Itàlia, deixant el seu marit, Angelo Pertioniro i tres fills, Sabrina Pertioniro, Gabriella Pertioniro i Claudio Pertioniro. La seva filla va ser la seva principal inspiració per la seva música. Dos dels seus fills, Jean-Joseph (1686-1746) i Joseph-Hector (1703-1741), també foren compositors i músics de nota.

Referències[modifica]