Piroxmangita
 Piroxmangita | |
|---|---|
 Piroxmangita de la mina Nippyo (Japó)  | |
| Fórmula química | MnSiO₃ |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DO.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DO.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.31 |
| Dana | 65.6.1.1 |
| Heys | 14.18.35 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,69Å; b = 10,5Å; c = 17,39Å; α = 112,17°; β = 102,85°; γ = 82,93° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | rosa, vermell, marró |
| Macles | lamel·lars en {010}; simples en {001}, poc comunes |
| Exfoliació | perfecta en {110}, {11¯0}, (110) ^ (11¯0) = 92°; pobre en {010}, {001} |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,61 a 3,8 g/cm³ (mesurada); 3,75 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,726 a 1,748 nβ = 1,728 a 1,750 nγ = 1,744 a 1,764 |
| Birefringència | δ = 0,018 |
| Angle 2V | mesurat: 35° a 46°, calculat: 40° a 42° |
| Dispersió òptica | r > v moderada |
| Impureses comunes | Al, Fe, Mg, Ca, Na, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Pxm |
| Referències | [1] |
La piroxmangita és un mineral de la classe dels silicats. Va rebre el seu nom l'any 1913 per William E. Ford i W. M. Bradley dels termes piroxè i manganès, en al·lusió a la seva estructura i el seu contingut en manganès.
Característiques[modifica]
La piroxmangita és un inosilicat de fórmula química MnSiO₃. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. És una espècie polimorfa de la rhodonita i d'una altra espècie sense anomenar: UM1975-18-SiO:Mn. Forma una sèrie de solució sòlida amb la piroxferroïta.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la piroxmangita pertany a «09.DO - Inosilicats amb 7-, 8-, 10-, 12- and 14-cadenes periòdiques» juntament amb els següents minerals: piroxferroïta, pel·lyïta, nordita-(Ce), nordita-(La), ferronordita-(Ce), manganonordita-(Ce), ferronordita-(La), alamosita i liebauïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Iva, a Carolina del Sud (Estats Units), però va ser redefinida més tard com a piroxferroïta, ja que té Fe > Mn. La piroxmangita ha estat descrita en més d'un centenar i mig de localitats. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat únicament a la mina Serrana, a El Molar (Priorat, Tarragona), on va ser descoberta l'any 1975.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piroxmangita |
- ↑ «Pyroxmangite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 octubre 2016].
- ↑ «Pyroxferroite-Pyroxmangite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 octubre 2016].
- ↑ Mata i Perelló, Josep M. «Nous minerals catalans». Mineralogistes de Catalunya, 1, 9, juliol 1980, pàg. 22-23 [Consulta: 5 desembre 2023].