Pitch (mecanografia)
.jpg)
El pitch («pas») és una unitat que mesura la densitat hortizontal d'una font monoespaiada. És equivalent al nombre de caràcters (espais, lletres, números i signes ortogràfics) que caben en una polzada de text, per la qual cosa sovint s'hi fa referència amb el símbol cpi, de l'anglès caracters per inch («caràcters per polzada»).[1][2] S'usa per a designar la grandària de la font de les màquines d'escriure (com a resultat del seu pas), així com d'algunes impressores.
En les màquines d'escriure, els pitches més freqüents són de 10 i 12 cpi, anomenats pica i elite, respectivament.[1][2][3] Aquesta pica no s'ha de confondre amb la mesura tipogràfica que rep el mateix nom, equivalent a 12 punts tipogràfics.
Com que el pitch només mesura la densitat horitzontal de la font o el pas de la màquina, dos fonts poden tenir pitches distints però la mateixa grandària o altura de la x. Així, la majoria de fonts mecanogràfiques, indistintament del pitch, resulten en sis línies de text per polzada vertical (sense interlínia).[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Fist, Stewart. «Pitch». A: The Informatics Handbook: A guide to multimedia communications and broadcasting, 1996, p. 512.
- ↑ 2,0 2,1 Saigh, Robert A. «Pitch». A: The International Dictionary of Data Communications, 1998, p. 204.
- ↑ 3,0 3,1 Fenna, Donald. A Dictionary of Weights, Measures, and Units. Oxford: Oxford University Press, 2002, pp. 76, 219.
Enllaços externs[modifica]
- «100 typewriter typefaces compared». x over it, 19-03-2014. Comparació de fonts de màquines d'escriure, agrupades per pitch.