La plaça del Mercat és una gran estructura rectangular que ocupa l'illa que fan els carrers Mulleres, doctor Fàbrega, Anton Llopis i carrer del Mercat a la ciutat d'Olot. Abans de la Guerra Civil, l'ajuntament d'Olot va creure necessària l'edificació d'un mercat cobert. El projecte va ser rebutjat després de la guerra únicament pel seu caràcter i significació progressiva. Poc després s'aixecaria un mercat en el mateix lloc on avui hi ha l'actual, de planta baixa i amb àmplies obertures a l'exterior. A principis dels anys 70 s'encarregà a l'arquitecte olotí Tresserras el nou projecte, que una vegada fet va tenir molts comentaris negatius pel caràcter modern al mig d'un carrer del segle xix. Realitzat l'any 1978.[1]
Disposa de soterranis, destinats a magatzems i cambres frigorífiques; la primera planta és destinada al mercat, amb tres escales d'accés situades en diferents façanes. El pis superior és destinat a garatge pels cotxes. Cal destacar la manca total d'obertures en l'edifici, fent excepció als locals destinats al centre d'iniciatives turístiques i al bar. Edifici totalment racionalista.[1]
Aquestes ceràmiques murals van ser dissenyades per Marià Oliveres i fetes per Danés Jordi. Estan situades a cada costat de la porta que dona al carrer Mulleres. Representen: [1]
Escena de camp, recollint les garbes, en ple segle XX amb els pagesos vestit amb granota de mecànic i l'anagrama OSSA a l'esquena. És típicament olotí, amb un paisatge fàcil de reconèixer per a tothom, la muntanya de Montolivet i el Puigsacalm i Santa Magdalena. Cromàticament predominen els verds, blaus i taronges.
Parada de mercat amb l'escena centrada per una parella, l'home amb la pell fosca ui la dona amb la pell blanca i a cada costat diferents venedors.
↑ 1,01,11,2Text importat de: «Plaça del Mercat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Llicència CC-0 [Importat: 23 setembre 2016] (Vegeu l'avís legal per a reutilitzacions).
