Pla de Nicolás Salmerón
 Pla general de la plaça  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Nicolás Salmerón y Alonso | |||
Noms Plaça de Nicolas Salmeron
Plaza Santa Bárbara | ||||
| Situació | ||||
Interseccions
| ||||
| Codi postal | 08012 | |||
| Dimensions | ||||
| Superfície | 1.710 m² | |||
| Construcció | ||||
| Inauguració | 15 novembre 1997 | |||
| ||||
El pla de Nicolás Salmerón, altrament plaça de Nicolás Salmerón, és una plaça en forma de trapezi rectangular del barri de Gràcia de Barcelona en un entrant del carrer Gran de Gràcia tocant als jardinets de Gràcia.
Descripció[modifica]
L'arbrat està format per una renglera central en zigzag amb cinc xicrandres enjardinades amb savina híbrida (Juniperus x pfitzeriana) i a l'extrem sud-est dos exemplars de washingtònia de Califòrnia i un de washingtònia de Mèxic.[1]
Pràcticament, no hi ha edificis no singulars al voltant del pla. A la banda est i de sud a nord, hi ha la Casa Fuster, la Casa Rosa Cuyàs i la Sucursal de la Caixa. Igualment, a la banda oest, la Casa Víctor Conill, la Casa Ramon Servent i la Casa Cama i Escurra.
No compta amb cap edifici numerat amb el nom del pla, sinó que tots els immobles de l'entorn estan associats a Gran de Gràcia. Tampoc disposa de cap placa que l'identifiqui més enllà del monument Gràcia a Salmerón.
Gràcia a Salmerón[modifica]
 Basament del monument "Gràcia a Salmerón" el 2013 | ||||
| Tipus | obra escultòrica | |||
|---|---|---|---|---|
| Dissenyador | Ignasi Sanfeliu | |||
| Gènere | art públic | |||
| Material | acer inoxidable | |||
| Mida | obra: 3,49 ( ) × 1,2 ( ) m obra, monòlit: 1,69 (  ) m monòlit: 3,44 ( ) × 0,9 () m | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Identificador | 6914-1 | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Barcelona i Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Pla de Nicolás Salmerón | |||
| Adreça | Pla de Nicolás Salmerón | |||
| ||||
| Història | ||||
| Data | Esdeveniment significatiu | |||
| 15 novembre 1997 | inauguració | |||
| 2003 | retirada del servei | |||
| 11 abril 2022 | reobertura | |||
Un dels elements destacats és el monòlit Gràcia a Salmerón, obra de l'arquitecte Ignasi Sanfeliu.[2] Respecte de la plaça es troba a l'extrem sud-est, a tocar de Jardinets de Gràcia, fet que dona la benvinguda al Carrer Gran, anteriorment dedicat també al polític espanyol. Tant la figura com la base són d'acer inoxidable brillant i d'una alçada de poc menys de tres metres i mig. Està inventariat com a patrimoni de l'art públic de Barcelona amb el número 6914-1.[2]
A la banda frontal, hi ha la inscripció en vertical del nom de la plaça; a part superior hi ha la signatura de Nicolás Salmerón; a la banda de darrere, hi ha el plànol de Gràcia en groc i verd.[2]
L'obra va ser instal·lada en el moment d'urbanització del Pla el 1997.[2] Tanmateix, el 2003 va ser retirada pel mal estat d'aquesta per l'acció del vandalisme. Durant més de vint anys, no hi va haver voluntat de municipal de restaurar i restituir l'obra.[3] Tanmateix, l'11 d'abril del 2022, fou restituïda durant els actes de commemoració de la Segona República Espanyola.[4]
Història[modifica]
Es va inaugurar el 15 de novembre de 1997 amb la presència del llavors batlle de Barcelona, Joan Clos i Matheu.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Pla de Nicolás Salmerón». Atles de Biodiversitat | Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Gràcia a Salmerón». Art Públic. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ «Gràcia recuperarà el monument a Nicolás Salmerón, quasi 20 anys després de ser retirat» (en catalan). L'Independent de Gràcia, 25-03-2022. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ «Gràcia recuperarà el monument a Nicolás Salmerón». [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ Segura i Capellades, 2003, p. 129.
Bibliografia[modifica]
Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 129-136. DL B 48984-2001.
Places de Gràcia | |
|---|---|
