Plantilla:Article d'història de l'art del mes 08
Joaquín Sorolla i Bastida, (1863-1923). Pintor i artista gràfic valencià. Va nàixer el 27 de febrer de 1863, a València. Quan només comptava amb dos anys d'edat, van morir els seus pares a causa d'una epidèmia de còlera. En quedar òrfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els van recollir. Passats els anys van intentar ensenyar-li, debades, l'ofici de la manyeria, advertint prompte que la seua vertadera vocació era la pintura.
En 1874 va començar a estudiar a l'Escola Normal Superior on li van aconsellar que també es matriculara a les classes nocturnes de dibuix a l'Escola d'Artesans. En aquesta última va rebre, en 1879, una caixa de pintures i un diploma com a premi “per la seua constant aplicació en el dibuix de figura”. Aqueix mateix any va ingressar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València al mateix temps que treballava al taller del seu oncle.
Va ser a l'Acadèmia de Sant Carles on va conèixer a un altre alumne, Juan Antonio García, germà de qui més tard acabaria sent la seua esposa, Clotilde García. En 1880 va aconseguir una Medalla d'Argent per la seua obra Moro acechando la ocasión de su venganza ("Moro aguaitant l'ocasió de la seua revenja) en l'exposició de la societat 'El Iris'.