Plantilla:Filosofia/Edat antiga

La Filosofia de l'edat antiga és l'inici de la història de la filosofia a Occident, i se n'acostumen a separar aquestes etapes:

• Filosofia grega
  • Filosofia presocràtica. Té en comú un cert rebuig a les explicacions mitològiques, i l'intent de buscar explicacions racionals als fenòmens observables, la natura. Algunes de les preguntes claus d'aquest període són la recerca del principi motor del món (arque), la pregunta per l'origen material (apíron), i l'aparent contradicció entre pluralitat i unitat. Es subdivideixen entre monistes: milesis, eleàtics, pitagòrics, i pluralistes, d'entre els que en són part els atomistes.
  • Filosofia clàssica. Es creen els grans sistemes filosòfics, que influirien completament en el desenvolupament posterior de la filosofia.
  • Filosofia hel·lenística. Els canvis socials i culturals de l'època redirigeixen l'atenció de la filosofia: és el moment de l'epicureisme, l'estoïcisme, l'escepticisme, el cinisme.
• Filosofia romana
  • S'hereta la filosofia grega, i s'adapta al pensament romà. Grans estudiosos interpreten i fan comentaris a l'obra dels filòsofs anteriors. Pren molta força el neoplatonisme, que juntament amb algunes doctrines de l'estoïcisme i del gnosticisme conformarien el pilar filosòfic del cristianisme.