Pletiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un pletiu,[1] de vegades anomenat també pleta, sobretot al Pallars Jussà, és un vessant de muntanya inclinat, de vegades molt inclinat, abundós d'herba, on el bestiar es reuneix a pasturar i passar la nit, sense necessitat d'haver-se de tancar[2] amb cap mena de barreres, com fóra el cas de la pleta.[3] Pletiu deriva de pleta, amb la diferència que la pleta és un espai delimitat per tanques, mentre que el pletiu és obert.

Habitualment, els pletius solen estar situats entre espadats o serres d'una alçada considerable, sobretot a les capçaleres dels barrancs o llaus pirinencs, en llocs on rarament arriben els boscos i només es troben prats de muntanya. A tota la zona pirinenca donen lloc a nombrosos topònims.

Mossèn Cinto Verdaguer en parla, en el seu poema èpic Canigó,[4] al quart cant: Coflens i Isil li ensenyen sos boscatges, | sos verds pletius, farigolars i prades.

Referències[modifica]