Poesia rasa
| Tipus | poemari  |
|---|
Poesia rasa és el volum d'obra poètica reunida de Joan Brossa i Cuervo, publicat l'any 1970, i prologat pel filòsof Manuel Sacristán.[1] Fins a aquella data, Brossa havia estat un poeta ocult i minoritari. Poesia rasa aplega una mostra molt representativa, tant pel que fa als registres temàtics com a les tècniques formals, de l'obra poètica de Brossa a partir dels disset reculls triats.[2]
Contingut de l'obra[modifica]
L'obra es va editar dins la Col·lecció Cinc d'Oros d'Edicions Ariel i ostenta a la portada una obra original d'Antoni Tàpies. El volum Poesia rasa porta un subtítol descriptiu: Tria de llibres (1943-1959). Això significa que aquest volum d'obra reunida és, de fet, un llibre de llibres triats d'entre la vasta producció de l'autor. Poesia rasa va tenir una segona edició en dos volums (I, 1950-55; II, 1955-59), editats per Edicions 62, amb el text completament revisat per l'autor i prescindint dels tres primers reculls corresponents a l'obra dels anys 1940.[3]
Poesia rasa és el primer d'una sèrie de tres volums d'obra reunida publicats a la mateixa col·lecció, inclou els llibres: Fogall de sonets (1943-48), Romancets del Dragolí (1948), Sonets de Caruixa (1949), Em va fer Joan Brossa (1950), Odes rurals (1951), Cant de topada i victòria (1951), El tràngol (1952), Catalunya i selva (1953), Cant (1954), Festa (1955), El pedestal són les sabates (1955), Interluni (1955), Poemes de París (1956), El poeta presenta quinze pantomimes (1956), Els entrebancs de l'univers (1956), Vint-i-una odes, uns goigs, una dansa i un sonet (1958) i Avanç i escampall (1957-59).[4]
| « | ... es pot dir que no fou fins a 1970 que la poesia de Brossa obrí foc nou d'una manera contundent amb la publicació de Poesia rasa, que duia el subtítol de Tria de llibres (1943-1959). La tria n'aplegava disset que, en alguns casos, no es van poder publicar sencers per la prohibició de la censura a poemes com ara «Espanya» de 1953, «La bandera», o «Els mussols del Vaticà». | » |
| — Isidor Cònsul: "Joan Brossa i Maria-Mercè Marçal, dos apunts", Serra d'Or, núm. 472, abril del 1999, p. 38-40 | ||
Els altres dos que seguiren Poesia rasa són Poemes de seny i cabell (1977) i Rua de llibres (1980). Poesia rasa va tenir una acollida extraordinària per part del públic lector i de la crítica. També va significar el punt de partida del procés de normalització de l'edició de l'obra de l'autor i de la seva projecció literària correcta.[5]
En l'aspecte formal trobem la combinació de classicisme, popularisme i avantguardisme, que es pot observar clarament en els sonets italianitzants, les odes sàfiques, els romanços tradicionals i els poemes polimètrics i de vers lliure. Pel que fa als registres temàtics trobem la poesia amorosa de reculls com Cant (1954) o la poesia de denúncia política i reivindicació civil de reculls com Cant de topada i victòria (1951) o la poesia d'aproximació a petits fragments de la realitat més immediata com el llegendari recull Em va fer Joan Brossa (1950), amb pròleg del poeta brasiler d'avantguarda, João Cabral de Melo Neto.[6] De fet, la vasta aventura literària que trobem a la producció posterior de Brossa es fonamenta, al capdavall, en el desenvolupament, l'explicitació i la matisació de les línies mestres de treball poètic anunciades al volum de Poesia rasa. A Poesia rasa els lectors poden resseguir perfectament la trajectòria poètica de Brossa des de la descoberta de la seva veu fins al total desplegament d'aquesta veu.[3]
| « | Brossa va afrontar amb decisió la crisi de la paraula provocada per la multiplicitat d'usos i de tensions a què ha estat sotmesa al llarg dels segles, com a mínim des del Barroc. O des de la democràcia i el simbolisme. I, per tant, la necessitat de recuperar per a ella la seva capacitat de convocatòria i el seu poder de suggestió. O, almenys, de trobar alternatives. Per això, des de les primeres escaramusses, va entendre la poesia, no com una construcció retòrica, sinó com una constant investigació, que recull i, alhora, eixampla el capital acumulat per les avantguardes clàssiques i, al capdavall, obre les portes a les del futur. | » |
| — Joaquim Molas: "Sobre Joan Brossa i la seva poesia", Serra d'Or, núm. 472, abril del 1999, p. 47 | ||
Nocturn[modifica]
| « | Aquest incendi dalt de la muntanya
Que és la clavellina de la lluna Quan blanquejant bogeja amb doble banya És el que fa la pau més oportuna
Quan l'ombra estesa de Saturn és una Quan l'herba es filtra en una roca estranya Quan veig la nit de plata que s'enruna
I ocells dormint el cap ben sota l'ala I l'ala als viaranys de la fumera
I una escala camí de la frontera I a la frontera algú que m'assenyala. |
» |
| — Dins El pedestal són les sabates, 1955 | ||
Referències[modifica]
- ↑ SACRISTÁN, Manuel (1970): pròleg a Poesia rasa de Joan Brossa, Barcelona: Edicions Ariel (reproduït a Poesia Rasa I, Barcelona: Edicions 62, 1990).
- ↑ Bordons, Glòria; Caulfiels, Carlota «Corresponsals estrangers de Joan Brossa: col·laboracions i diàlegs sobre art i poesia experimentals des de 1950 a 1998». Catalan Review, 30, 2016-12, pàg. 167–188. DOI: 10.3828/catr.30.9. ISSN: 0213-5949.
- ↑ 3,0 3,1 «Poesia rasa». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Poesia rasa». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ GIMFERRER, Pere (1973). "Poesia Rasa de Joan Brossa", Guia de la literatura catalana contemporània, Barcelona: Edicions 62.
- ↑ Mateu, Melcion «O prefácio de João Cabral de Melo Neto a Em va fer Joan Brossa: Teoria e prática do realismo em dois poetas do pós-guerra.». Anuário de Literatura, 14, 2, 29-12-2009. DOI: 10.5007/2175-7917.2009v14n2p173. ISSN: 2175-7917.