Port pesquer
.jpg)
Un port pesquer és un port o part de port que serveix de base a flotes pesqueres.[1] Compta amb els serveis necessaris per a la recepció de les captures (mariscs i peixos) i el seu tractament, conservació i transport.
Amb el temps, els ports pesquers s'han canviat de petits nuclis de pescadors artesans a ser «grans ports regits per un seguit de normatives i etiquetes, que segueixen donant feina i reactivant l'economia de moltes famílies».[2] Els vaixells també van evolucionar. Sobretot els vaixells de pesca industrial en alta mar s'han convertit en veritables fàbriques on la captura és netejada, congelada abans d'arribar al port.[3]
Els ports pesquers estan dotats d'infraestructures per rebre els productes del mar. Compten igualment amb els serveis per a la reparar i el mantenir els embarcaments. Els ports pesquers són un centre neuràlgic dels negocis vinculats al món del mar, ja que s'hi aglomeren una gran quantitat d'empreses i serveis.[4] S'hi sol trobar la subhasta del peix –sovint es parla de la llotja o llonja–, el registre i la facturació de les captures i serveis com el subministrament d'aigua i combustibles als vaixells, la recollida selectiva dels residus, el drenatge de la nau i la gestió i neteja de caixes.[5]
A l'estat espanyol, cada vaixell pesquer pot triar i canviar el seu port base segons el decret de 2017.[6] El port de base ha de ser aquell on «el vaixell porti a terme la majoria de les seves activitats d’inici de les marees, despatx i comercialització de captures».[7]
L'esgotament dels peixos o l'ensorrament pot causar que un port pesquer perdi la seva rendibilitat econòmica.
Els ports pesquers als països catalans[modifica]
El port pesquer de Tarragona és el més important de Catalunya. El 2006 va tractar nou millions de quilos de diferents captures, sigui 30% del total del país.[8] Altres ports importants són els de La Selva, Roses, l'Escala, l’Estartit, Palamós, Blanes, Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú, Torredembarra, Cambrils, l’Ametlla de Mar, la Ràpita i l'Ampolla.[1]
A les Illes Balears els princials ports pesquers són els de Palma, Eivissa, Maó, Alcúdia i la Savina. El 2018 s'hi comptaven més de cinc-cents pescadors.[2] Portvendres és el primer port pesquer del Rosselló: és un port natural d'aigües pregones.[9] Al País Valencià hi ha 22 ports base que el 2009 acullien 549 embarcacions. Benicarló, Borriana, Castelló de la Plana, Cullera, Dénia, Gandia, Peníscola, Santa Pola, València, la Vila Joiosa i Vinaròs tenen més de vint embarcacions registrades.[10] L'Alguer és un dels principals ports pesquers de la Sardenya.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Port pesquer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Garau, Blanc «Port d’Alcúdia, terreny de pescadors». Ara Balears, 31-07-2018.
- ↑ Lloret, Josep. «Quins tipus de pesca existeixen?». Salut i Peixos - Sostenibilitat. Universitat de Girona, desembre 2015. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ «Puertos pesqueros» (en castellà). Portal náutico. Arxivat de l'original el 2013-11-27. [Consulta: 23 juny 2014].
- ↑ «Port de Pêche» (en francès). Port de Boulogne Calais. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ «Reial decret 1035/2017, de 15 de desembre, pel qual es regula l'establiment i el canvi de port base dels vaixells pesquers, i pel qual es modifica el Reial decret 1549/2009, de 9 d’octubre, sobre ordenació del sector pesquer i adaptació al Fons Europeu de la Pesca» (pdf). BOE - Suplement en llengua catalana, 305, 16-12-2017, pàg. 11.
- ↑ Reial decret 1035/2017, 2017, p. 1, article 2.
- ↑ Contel, Judith; García Velasco, Carlos; Venteo, Daniel. Catalunya logística : l'espai logístic de la Mediterrània i el sud d'Europa. Barcelona: Marge Books, 2006, p. 21. ISBN 84-86684-51-X.
- ↑ «Port-Vendres» (en francès). Pavillon France, 07-09-2012. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ «Flota pesquera». Generalitat Valenciana, 31-12-2020. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ «Agricoltura, pesca, industrie, miniere in Sardegna» (en italià). Sardegna economia. [Consulta: 16 octubre 2021].