Portadora
Una portadora[1] o semal (Girona)[2][3] és un recipient de fusta amb dos agafadors, tradicionalment usat per a transportar els raïms collits en la verema des de la vinya fins al local on seran transformats en vi. La forma típica de les portadores és lleugerament cònica i de secció el·lipsoidal. En una portadora, la base és més petita que la boca i les dogues que la formen es van eixamplant des de baix cap a dalt. A més de les dogues de fusta hi ha un parell (o més) de cèrcols de ferro que lliguen i reforcen el conjunt.
Mesures[modifica]
_-_18.jpg)
Les mesures de les portadores eren variables, segons l'indret de fabricació i l'artesà que les feia. Aproximadament tenien una alçària d'un metre i un diàmetre màxim a la boca d'uns 80 cm.
- La capacitat era variable: entre 80, 100 i 120 litres.
- Carregades de raïm pesaven uns 60-70kg.
Altres detalls[modifica]
Tapa[modifica]
Moltes portadores disposaven de tapadores de fusta, més menys ajustades a la boca. Aquestes tapadores permetien protegir la càrrega, impedint eventuals entrades de pols o de materials no desitjats des de l'exterior.[4][5]
Transport[modifica]
En trajectes curts els agafadors permetien el transport d'una portadora carregada (60-70 kg) per part de dues persones: una a cada costat subjectant un agafador. També hi havia la possibilitat d'emprar un parell de vares auxiliars. Passant cada vara o barra per sota d'un agafador, el transport era més fàcil (sempre amb dues persones). A més facilitava el pas per camins estrets.[6]
Transport de mesquita[modifica]
A vegades es feien servir les portadores per al transport de mesquita,[7] carregades per dues persones, per a ser utilitzada com adob en els camps de conreu, per exemple, a l'Uruguai -entre molts altres llocs-: "transporten el contingut de les latrines (mesquita), que barregen en la proporció d'una part d'excrements i dues d'aigua; batent la barreja amb una perxa, deixant-la fermentar uns 15 dies, i després amb unes portadores, la bolquen a les feixes preparades prèviament".[8]
Referències[modifica]
- ↑ DCVB: Portadora.
- ↑ Rogeli Montalà Magriñà. Evolució del treball de la terra a Catalunya. Cossetània Edicions, 2006, p. 92–. ISBN 978-84-9791-220-4.
- ↑ Labernia, Pere. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y Llatina: per Pere Labernia. Estampa dels hereus de la V. Pla, 1840, p. 465–.
- ↑ José Espinosa. Cartilla agraria, o sea La práctica de la agricultura y de la ganaderia, según los autores más clásicos de estos tiempos. Imp. de León Amarita, 1822, p. 390–.
- ↑ Pedro Abarca Castellano. Manual de colmeneros: ó compendio de los que debe saber y método práctico...para el cuidado, conservación y aumento de sus colmenas el que se dedique a este ramo de la industria.... Imp. de Eusebio Aguado, 1835, p. 166–.
- ↑ Agustin de Quinto. Novisima quia de labradores jardineros, hortelanos y arbolistas: ó tratado práctico de agricultura y economia rural. L. Lopez, 1861, p. 185–.
- ↑ mesquita a Optimot
- ↑ Francisco Torregrosa. Agricultura uruguaya. Tall. Don Bosco, 1908.
Eines agrícoles | |
|---|---|
