Potencial hídric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El potencial hídric és una característica física que permet explicar la circulació de l'aigua en les plantes.[1] És la base biofísica del moviment de l'aigua i del creixement cel·lular.

Consta de diversos components:

Potencial Hídric = Potencial osmòtic + Potencial de Pressió + Potencial Matricial + Potencial Gravitacional

On,

  • Potencial osmòtic: està relacionat amb l'osmolaritat de la dissolució aquosa. Depèn dels osmolits dissolts en l'aigua.
  • Potencial de pressió: està relacionat amb la pressió que exerceixen les parets cel·lulars vegetals contra la cèl·lula. És màxim quan arriba a la màxima turgència i mínim quan arriba al valor de plasmòlisi incipient.
  • Potencial matricial: Està relacionat amb l'absorció de l'aigua per capil·laritat.
  • Potencial gravitacional: És aquell relacionat amb la força de gravetat.

Referències[modifica]

  1. «Plant Physiology|Digital Textbook Library» (en hongarès). [Consulta: 10 setembre 2018].