Proteïna (nutrient)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El peix és una font essencial de nutrients.

Les proteïnes són nutrients essencials per al cos humà.[1] Són un dels components bàsics del teixit corporal i també poden servir com a font d'energia. Com a combustible, les proteïnes proporcionen tanta densitat energètica com els hidrats de carboni: 4 kcal (17 kJ) per gram; en canvi, els lípids proporcionen 9 kcal (37 kJ) per gram. L'aspecte més important i la característica definitòria de la proteïna des del punt de vista nutricional és la seva composició d'aminoàcids.[2]

Les proteïnes són cadenes de polímers fetes d'aminoàcids units per enllaços peptídics. Durant la digestió humana, les proteïnes es descomponen a l'estómac en cadenes de polipèptids més petites mitjançant l'acció de l'àcid clorhídric i la proteasa. Això és crucial per a l'absorció dels aminoàcids essencials que no poden ser biosintetitzats pel cos.[3]

Hi ha nou aminoàcids essencials que els humans han d'obtenir de la seva dieta per prevenir la malnutrició proteicoenergètica i la mort resultant. Són fenilalanina, valina, treonina, triptòfan, metionina, leucina, isoleucina, lisina, i histidina.[2][4] Hi ha hagut un debat sobre si hi ha 8 o 9 aminoàcids essencials.[5] El consens sembla inclinar-se cap a 9, ja que la histidina no se sintetitza en adults.[6] Hi ha cinc aminoàcids que els humans són capaços de sintetitzar. Aquests cinc són alanina, àcid aspàrtic, asparagina, àcid glutàmic i serina. Hi ha sis aminoàcids, essencials en algunes situacions fisiopatològiques especials, com la prematuritat en el nadó o els individus en greu estrès catabòlic. Aquests sis són arginina, cisteïna, glicina, glutamina, prolina i tirosina.[2] Les fonts dietètiques de proteïnes inclouen grana de cereals i llegums,[7] fruita seca,[8] llavors,[7] mongetes,[7] carn, lactis, peix, ous, insectes comestibles i algues.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ Hermann, Janice R. «Protein and the Body». Oklahoma Cooperative Extension Service, Division of Agricultural Sciences and Natural Resources • Oklahoma State University, abril 2021, pàg. T–3163–1 – T–3163–4.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Dietary Reference Intakes for Energy, Carbohydrate, Fiber, Fat, Fatty Acids, Cholesterol, Protein and Amino Acids. Institute of Medicine. National Academy Press, 2005. DOI 10.17226/10490. ISBN 978-0-309-08525-0. 
  3. ↑ «Energy and macronutrient requirements for physical fitness in exercising subjects». Clinical Nutrition, 29, 4, agost 2010, pàg. 413–23. DOI: 10.1016/j.clnu.2010.02.002. PMID: 20189694.
  4. ↑ «Adult amino acid requirements: the case for a major revision in current recommendations». The Journal of Nutrition, 124, 8 Suppl, agost 1994, pàg. 1517S–1523S. DOI: 10.1093/jn/124.suppl_8.1517S. PMID: 8064412.
  5. ↑ Rosane Oliveira, "The Essentials–Part One" Arxivat 2018-07-18 a Wayback Machine., UC Davis Integrative Medicine, Feb 4, 2016. July 12, 2017.
  6. ↑ «Evidence that histidine is an essential amino acid in normal and chronically uremic man». The Journal of Clinical Investigation, 55, 5, maig 1975, pàg. 881–91. DOI: 10.1172/jci108016. PMC: 301830. PMID: 1123426.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «High-Protein Alternatives to Meat» (en anglès). [Consulta: 9 juny 2022].
  8. ↑ «Protein in diet». United States National Library of Medicine, National Institutes of Health, 2009.
  9. ↑ Reynolds, Daman; Caminiti, Jeff; Edmundson, Scott; Gao, Song; Wick, Macdonald; Huesemann, Michael «Seaweed proteins are nutritionally valuable components in the human diet». The American Journal of Clinical Nutrition, 116, 4, 12-07-2022, pàg. 855–861. DOI: 10.1093/ajcn/nqac190. ISSN: 0002-9165. PMID: 35820048.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Proteïna_(nutrient)&oldid=32916531»