Quarta peça inflable
| Tipus | Instal·lació  |
|---|---|
| Creador | Josep Ponsatí |
| Creació | 1977 |
Quarta peça inflable fou una instal·lació que l'artista català Josep Ponsatí va fer a Barcelona el setembre del 1977 amb motiu de Jardinova, una exposició de jardineria organitzada a la Fira de Montjuïc pel llavors director de Parcs i Jardins, Joaquim Casamor.[1]
Descripció[modifica]
L'estructura, formada per disset mòduls rectangulars blancs, feia vuit metres de costat i assolia una altura de quaranta-cinc metres. Malgrat la seva estètica minimalista, definida com a land art per Pilar Parcerisas, l'obra se situava més enllà de l'especulació formal, gràcies també a una forma de producció i un muntatge col·laboratius que formaven part de la peça: els seus tres dies de durada van constituir una mena de happening en què van participar nombrosos col·laboradors.[1]
Documentació[modifica]
Els processos queden recollits a les imatges de Toni Vidal i el registre fílmic de Josep Lluís Valls, que van mostrar a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró de quina manera aquestes escultures de gran format trencaven les barreres entre art i vida: els cossos pneumàtics inflats amb heli transformaven les seves forces ascensionals segons les condicions meteorològiques, i el vent feia el seu paper en la tensió mecànica lateral de la subjecció. Com deia Alexandre Cirici al catàleg de la mostra:
| « | No són coses que hem vist. Són coses que ens han passat a nosaltres | » |
| — Alexandre Cirici[1] | ||
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014]. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS