Quatre animals harmoniosos
La rondalla dels quatre animals harmoniosos, quatre amics harmoniosos o quatre germans harmoniosos (tibetà: མཐུན་པ་སྤུན་བཞི།བཞི།, mthun pa spun bzhi[1] o mthun pa rnam bzhi[2]) és una de les històries Jātaka, que formen part de la mitologia budista, i un tema habitual en les obres d'art bhutanès i tibetà. Possiblement l'escena més recurrent en l'art popular bhutanès, apareix en nombrosos murals de temples, stupes i com a patró decoratiu en molts utensilis del dia a dia.[3][4][5] A més de ser la rondalla més coneguda de Bhutan, gaudeix de gran popularitat a Mongòlia i el Tibet,[6][7] on s'hi poden trobar incomptables referències.[8][9][10]
Resum de la història[modifica]
Una escena popular, habitual en les pintures murals dels edificis religiosos tibetans, consisteix en un elefant que es troba sota un arbre fruiter i porta un mico, una llebre i un ocell (generalment, una perdiu, però de vegades un gall salvatge o, a Bhutan, un calau) l'un damunt de l'altre.[11] L'escena al·ludeix a una llegenda que narra com els quatre animals proven d'esbrinar quin d'ells era el més vell. L'elefant diu que l'arbre ja era alt i formós durant la seva joventut, mentre que el mico explica que l'arbre encara era petit quan ell era jove, la llebre diu que veié l'arbre quan encara era un plançó i l'ocell afirma que excretà la llavor de la qual germinà l'arbre. Així doncs, els altres reconeixen que l'ocell és el més vell i els quatre animals continuen vivint en una situació de cooperació i codependència, ajudant-se recíprocament a gaudir dels fruits de l'arbre. Al final de la història, es revela que la perdiu és una encarnació anterior de Buda.[12][13]
Referències[modifica]
- ↑ L, Gege. Principles of Tibetan Art (en anglès). Volum II, 1983, p. 241.
- ↑ Sagaster, K. Der weiße Lotus des Friedens. Eine moderne Interpretation Buddhistischer Symbolik (en alemany). Zentralasiatische Studien, Sonderdruck, 1978.
- ↑ Carpenter, R. B.; Carpenter, B. C. The blessings of Bhutan (en anglès). Universitat of Hawaiʻi Press, 2002, p. 89. ISBN 978-0-8248-2679-6.
- ↑ Dagyab, L. S. Buddhist Symbols in Tibetan Culture: An Investigation of the Nine Best-Known Groups of Symbols (en anglès). Simon and Schuster, 2016, p. 108. ISBN 978-0-86171-810-8.
- ↑ Beer, R. The Handbook of Tibetan Buddhist Symbols (en anglès). Serindia, 2003, p. 53. ISBN 978-1-932476-03-3.
- ↑ Dagyab, L. S. Buddhist Symbols in Tibetan Culture: An Investigation of the Nine Best-Known Groups of Symbols (en anglès). Simon and Schuster, 2016, p. 107. ISBN 978-0-86171-810-8.
- ↑ Evans, S. «The impact of cultural folklore on national values: A preliminary study with a focus on Bhutan» (en anglès). Storytelling, Self, Society, 6, 1, 2009, pàg. 12. ISSN: 1550-5340.
- ↑ Whitecross, R. «"Virtuous Beings": The Concept of tha damtshig and Being a Moral Person in Contemporary Bhutanese Society» (en anglès). Himalaya, the Journal of the Association for Nepal and Himalayan Studies, 28, 1, 2010, pàg. 77. ISSN: 2471-3716.
- ↑ Bischoff, J.; Mullard, S. Social Regulation: Case Studies from Tibetan History (en anglès). Brill, 2016, p. 114. ISBN 9789004331259.
- ↑ McGranahan, C. «In Rapga's Library: the Texts and Times of a Rebel Tibetan Intellectual» (en anglès). Cahiers d'Extrême-Asie, 15, 1, 2005, pàg. 265. DOI: 10.3406/asie.2005.1228.
- ↑ Gruschke, A. The Cultural Monuments of Tibet's Outer Provinces: The Qinghai part of Amdo (en anglès). Volum 1. White Lotus Press, 2001, p. 243. ISBN 978-9747534597.
- ↑ Chalmers, R. «Tittira Jātaka». A: The Jataka (en anglès). Volum I, 1895.
- ↑ Beer, R. The Handbook of Tibetan Buddhist Symbols (en anglès). Serindia, 2003, p. 51. ISBN 978-1-932476-03-3.