Vés al contingut

Quint Servili Cepió (questor 103 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaQuint Servili Cepió
Biografia
Naixementc. 131 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort90 aC Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata
Qüestor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaServilii Caepiones (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLívia Drusa Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Servili Cepió, Servília Cepió la Major, Servília Cepió la Menor, Gnaeus Servilius Caepio Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Servili Cepió el vell Modifica el valor a Wikidata  i Caecilia Metella (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansServilia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Quint Servili Cepió (en llatí: Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà. Era fill de Quint Servili Cepió, i formava part de la gens Servília i de la família dels Cepió.

Va ser qüestor urbà l'any 100 aC, i es va oposar al tribú Luci Apuleu Saturní per la lex frumentaria.[1] Quan la llei va ser presentada per votar i el seu col·lega la va vetar, Cepió va interrompre el vot amb soldats. Consegüentment, el tribú el va acusar de traïció (majestas).

Més tard (91 aC), va abandonar el partit aristocràtic o senatorial per passar al dels cavallers, i es va oposar a la lex judiciaria del tribú Marc Livi Drus, que proposava dividir els jurats entre senadors i cavallers. Els dos homes estaven emparentats (Lívia Drusa, la dona de Cepió, era germana de Marc Livi Drus, i una germana de Cepió estava casada amb Drus). L'hostilitat va anar creixent. Cepió va acusar dos dels líders més distingits del senat: Marc Emili Escaure d'extorsió (repetundae) i el cònsol Luci Marci Filip de suborn (ambitus), però les acusacions no es van poder mantenir, i Escaure va llençar acusació contra Cepió. L'assassinat de Drus una mica després se sospita que va ser instigat per Cepió.[2]

En esclatar la guerra social l'any 90 aC, Cepió va tornar a acusar el seu enemic Escaure, en virtut de la lex Varia, que permetia jutjar a tots els que eren instruments en la revolta dels pobles aliats. Durant la guerra va ser legat del cònsol Publi Rutili Llop, i a la seva mort va tenir el comandament de l'exèrcit consolar amb Gai Màrius. Encara que al començament va obtenir algunes victòries, va caure en una emboscada feta per Quint Pompedi Siló, cap de l'exèrcit aristocràtic revoltat, i va morir en aquell combat (90 aC).[3][4]

Arbre familiar[modifica]

Llegenda:

  • (1) - primera esposa
  • (2) - segona esposa
  • x - assassí del Cèsar
Salònia (2)
 
Cató el Vell
 
Licínia (1)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià
 
 
 
Marc Porci Cató Licinià
 
Marc Livi Emilià Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató (2)
 
Lívia Drusa
 
Quint Servili Cepió (1)
 
Marc Livi Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atília (1)
 
Cató el Jove
 
 
 
 
 
 
Marc Livi Drus Claudià (adoptat)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Juni Brutus (1)
 
Servília la Major
 
Dècim Juni Silà (2)
 
 
Servília la Menor
 
Quint Servili Cepió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pòrcia Cató
 
Marc Juni Brutus x
 
Júnia Prima
 
 
 
Júnia Tèrcia
 
Gai Cassi Longí x
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Júnia Segona
 
Marc Emili Lèpid
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Servília
 
Marc Emili Lèpid
 

Referències[modifica]

  1. Ciceró, Brutus 46, 169.
  2. Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.  [1]
  3. Amela Valverde, Luis. El Toro contra la Loba.. Madrid, España.: SIGNIFER., 2007, p. 95 y 96. ISBN 84-934612-6-1. 
  4. APIANO (Alejandrino). «Historia de las Guerras Civiles de los Romanos». [Consulta: 10 agost 2012].