Rafael de Llança i Esquivel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1821  Can Maians (Maresme) |
| Mort | 1893 (71/72 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Pare | Rafael de Llança i de Valls |
| Germans | Benet de Llança i Esquivel |
| Parents | Manuel Maria de Llança i Pignatelli d'Aragona (nebot) |
Rafael de Llança i Esquivel (Can Maians, 1821 - Barcelona, 1893) fou un polític carlí català.
Fill de Rafael de Llança i de Valls i de Dolors Esquivel i Hurtado de Mendoza, va ser tutor del seu nebot Manuel Maria de Llança i Pignatelli, duc de Solferino.[1]
El 1871 es va presentar a les eleccions a diputat a les Corts espanyoles, i el 1873, un any després de l'esclat de la Tercera Guerra Carlina, va fugir amb el seu nebot a França, on romangueren fins al 1876.[1] Posteriorment, va retornar a Can Maians, on va residir fins a la seva mort.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alcalá, César. «Rafael de Llanza y Esquivel». DB-e. Real Academia de la Historia.