Vés al contingut

Rafael de Torres-Pardo Garrido

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRafael de Torres-Pardo Garrido
Biografia
Naixement21 setembre 1824 Modifica el valor a Wikidata
Palma del Río (Província de Còrdova) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1876 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótelegrafista, pintor Modifica el valor a Wikidata

Rafael de Torres-Pardo Garrido (Palma del Río, 21 de setembre de 1824 - Madrid, c. 1876) va ser un telegrafista i pintor andalús.

Va néixer a Palma del Río (Còrdova) el 21 de setembre de 1824. Era fill d'Antonio Bonoso de Torres-Pardo i de Manuela Garrido Ríos. En la seva infància i joventut va estudiar llatinitat al seu lloc d'origen i pintura a Granada amb Joaquín de la Rosa.[1][2]

Als 20 anys es va traslladar a Madrid, on va estudiar dret, telegrafia i pintura.[1] En aquest darrer àmbit, el 1855 va presentar a la reina Isabel II un retrat seu en una miniatura de la mida d'una pesseta, que van valer-li elogis i altres encàrrecs.[1][3] L'any següent va presentar dues miniatures representant el comiat d'Agar i una dona adúltera a l'Exposició Nacional de Belles Arts.[2][4]

El 1859 era cap d'una estació de telègrafs estatal i va publicar un manual per a telegrafistes dedicat a tots els individus del cos de telegrafistes de l'estat.[5] El 1860 el Govern el va comissionar a l'Havana per establir-hi una escola de telègrafs.[1] El 1862 va ser nomenat professor de l'escola.[6] A l'illa va continuar conreant la pintura i va pintar un quadre representant l'arribada de Colom a Amèrica, que va rifar al Liceu de l'Havana i que va ser adjudicat al general Domingo Dulce per 1.000 duros.[1]

Posteriorment va tornar a la península, on el 1873 era oficial tercer de secció de l'estació de telègrafs de Sevilla.[7] Hom afirma que va morir a Madrid el 1880,[1] tanmateix va morir entre 1874, data en què encara és oficial de l'estació de telègrafs,[8] i 1876, quan la seva esposa és declarada vídua i se li va assignar una pensió de viduïtat.[9]

En l'àmbit persona es va casar amb Elisa de Letona, germana del general Antonio de Letona.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Ramírez de Arellano y Gutiérrez de Salamanca, Feliciano. Colección de documentos inéditos para la historia de España (en castellà). vol. 107. Madrid: José Perales y Martínez, 1893, p. 258-259. 
  2. 2,0 2,1 «Catálogo de las obras de pintura, escultura, arquitectura, grabado y litografía, presentadas en la Exposición general de Bellas Artes, verificada en las galerías del Ministerio de Fomento desde el 20 de Mayo de 1856, formado por el Jurado de admisión de obras». Boletín Oficial del Ministerio de Fomento, vol. 19, 1856, pàg. 45.
  3. «Gacetilla». La España, 15-02-1855.
  4. Cambronero, Carlos. Crónicas del tiempo de Isabel II (en castellà). Madrid: La España Moderna, 1890, p. 426. 
  5. Hidalgo, Dionisio. Boletín bibliográfico español (en castellà). vol. 1. Madrid: Escuelas Pías, 1860, p. 6. 
  6. «Ministerio de Guerra y Ultramar». Gaceta de Madrid, 18-01-1863.
  7. Gómez Zarzuela, Manuel. Guía de Sevilla, su provincia, etc. (en castellà). Sevilla: La Andalucía, 1873, p. 378. 
  8. Gómez Zarzuela, Manuel. Guía de Sevilla, su provincia, etc. (en castellà). Sevilla: La Andalucía, 1874, p. 381. 
  9. «Pensiones del Tesoro». Gaceta de Madrid, 11-07-1876.