Ramón Iribarren Cavanilles
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 abril 1900 Irun (Guipúscoa) |
| Mort | 21 febrer 1967 (66 anys) Madrid |
| Causa de mort | Accident de trànsit |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Enginyer |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
_GC.svg){kind=small}
_pasador.svg){kind=small}
Ramón Iribarren Cavanilles (Irun, 15 d'abril de 1900 - Vallecas, 21 de febrer de 1967) fou un enginyer basc, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Membre d'una família acomodada, va estudiar ciències exactes a la Universitat Complutense de Madrid, però finalment es va llicenciar el 1927 a l'Escola Especial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, on mostrà interès per l'enginyeria portuària. Fou destinat a Girona, on va estudiar els formigons, i el 1929 tornà al País Basc, on fou nomenat enginyer del Grup de Ports de Guipúscoa. Això li va permetre ser autor dels projectes i construcció dels ports d'Hondarribia, Sant Sebastià, Getaria, Zumaia, Mutriku, Orio i Deba i ser considerat com un dels pares de l'enginyeria marítima.[1] Destacà en el disseny d'estructures portuàries i dics, i en el seu estudi sobre el talús límit entre el trencament i la reflexió de l'onatge, que va originar el nombre d'Iribarren[2] (que relaciona el pes de l'escullera amb l'altura de l'ona, les constants trigonomètriques del talús i la densitat del bloc).
Entre 1939 i 1961 fou professor de Ports a l'Escola Especial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, i el 1948 aconseguí instal·lar-hi un laboratori propi.[3] Entre altres condecoracions, va rebre la Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi, l'encomana i gran creu de l'Orde del Mèrit Civil i la Creu del Mèrit Aeronàutic. En juny de 1959 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[4] Va morir en un accident de trànsit quan viatjava de Vallecas cap a València el 21 de febrer de 1967 quan provava el cotxe FIAT 1500.[5]
Obres[modifica]
- Obras Marítimas: oleaje y diques (1954)
- Generalización de la fórmula para el cálculo de los diques de escollera y comprobación de sus coeficientes Arxivat 2016-04-13 a Wayback Machine. (1938)
- Obras de abrigos en puertos Arxivat 2016-04-13 a Wayback Machine. (1941)
- Corrientes y transportes de arenas originados por el oleaje Arxivat 2016-04-13 a Wayback Machine. (1947)
- Cálculo de diques verticales
- Talud límite entre la rotura y la reflexión de la ola
- Violentas presiones accidentales producidas por la rotura de las olas
Referències[modifica]
- ↑ Ramón Iribarren Cavanilles (1900-1967), padre de la Ingeniería Marítima a enginieria en la red
- ↑ El centenario de Ramón Iribarren recuerda su ingeniería portuaria, El País, 7 de desembre de 2000
- ↑ Ramón Iribarren a l'Enciclopedia Vasca Auñamendi
- ↑ Biografia Arxivat 2016-04-11 a Wayback Machine. al web de la RAC
- ↑ ABC, 22 de febrer de 1967, hi ha alguns errors en el nom i l'edat del difunt
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Velasco de Pando |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 5 1959-1967 |
Succeït per: Darío Maravall Casesnoves |