Ramon Llopis Agulló
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1894  Alcoi |
| Mort | 1961 (66/67 anys) Avellaneda (província d’Àvila) |
 Diputació d'Alacant | |
| 1938 – 1939 ← Jesús Monzón Repáraz – José Martínez Alejos → | |
| Diputació d'Alacant | |
| 1936 – 1937 ← Luis Arráez Martínez – Francisco Valdés Casas → | |
| President de la Diputació Provincial d'Alacant | |
| | |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Anarquisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Confederació Nacional del Treball Front Popular |
Ramon Llopis Agulló (Alcoi, 1894 - Avellaneda, 1961), va ser un polític i militant anarquista valencià, president de la Diputació d'Alacant i del Front Popular alacantí el 1937.
Biografia[modifica]
Obrer metal·lúrgic totalment implicat en les Lluites socials del seu Alcoi natal, una de les ciutats industrials per antonomàsia del País Valencià -a més de quarterera-, a la qual s'estenen les revoltes populars originades en Barcelona en la Setmana Tràgica de 1909. Es va afiliar al Sindicat Únic de Metal·lúrgics d'Alcoi i es va integrar a la nova Confederació Nacional del Treball (CNT), on va defendre la jornada de vuit hores. Prompte va conèixer el significat de la paraula exili quan va marxar a França un any després (1925) del començament de la dictadura de Primo de Rivera i encara que va seguir la situació política, no va tornar a Espanya fins a la instauració de la Segona República Espanyola el 1931.
Fou alt cárrec de la CNT i va pertànyer al comitè provincial del Front Popular, i després de les eleccions generals espanyoles de 1936, fou designat diputat provincial i es va integrar en el consell d'Economia i Treball. Al començament de la Guerra Civil Espanyola va presidir la Comissió de Justícia i Orde Públic del comitè provincial del Front Popular alacantí que llavors ho presidia Rafael Millá Santos i formaven part: el jutge Miguel Villalta Gisbert, José Castaños Lajarín (UGT), Santiago Martí Hernández, Antonio Cañizares Penalva (PSOE), Eliseu Gómez i Serrano i José Cañizares Domene (FNTT) entre altres.[1] Més tard va ser vicepresident de la Diputació (aleshores Consell) i successivament va presidir-la fins 1937, així com el comité provincial del Front Popular; encara tornaria a presidir el Consell provincial (Diputació) de 1938 a 1939.
Finalitzada la Guerra Civil es va exiliar de nou a França i va acabar en el camp d'Argelers, i després enrolat en una de les "Companyies de Treballadors Espanyols"[2] de la qual es va escapolir. Posteriorment va fugir a l'Argentina, on va viure la resta de la seua vida, exiliat a Avellaneda (Buenos Aires) on va morir el 1961.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- "Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810-2003" per VVAA: directors Dr Javier Paniagua Fuentes i Dr J.A. Piqueras, 2003. Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació UNED-Alzira ISBN 978-84-7822-386-2
- "Anarquía, dinamita y revolución social. Violencia y represión en la España de entresiglos (1868-1909)" pel Dr Angel Herrerín López, 2011. Editorial Los libros de la Catarata (Madrid) ISBN 978-84-8319-582-6
- Arxiu Diputació d'Alacant
Referències[modifica]
- ↑ "La Guerra Civil als Països Catalans (1936-39)" per VVAA, dir Pelai Pagès i Blanch Dr en Història UB, 2007. Publicat per la Universitat de València ISBN 978-84-370-8743-6
- ↑ Exiliats espanyols a Argelers (Publico)