Ravanahatha
| Tipus | instrument musical  |
|---|---|
| Originari de | Índia, Pakistan i Sri Lanka |
Un ravanahatha (noms variants: ravanhatta, rawanhattha, ravanastron, ravana hasta veena) és un cordòfon antic utilitzat a l'Índia, Pakistan, Sri Lanka i les zones del voltant. Es podria considerar com un avantpassat del violí.[1]
Construcció[modifica]
La caixa de ressonància del ravanahatha pot ser una carbassa, la meitat d'una closca de coco o un tronc de fusta buidat, amb una membrana de pell de cabra estirada o un altre tipus de pell. S'adjunta un mànec de fusta o bambú a la caixa, que porta entre una i quatre o més cordes de tripa, cabell o acer afinades amb clavilles, sobre un pont. Alguns exemples poden tenir diverses cordes simpàtiques. Les cerres de l'arquet solen ser de crin de cavall, poden tenir logituds diverses.
Història[modifica]
En la tradició índia, es creu que el ravanahatha es va originar entre el poble Hela de Lanka durant l'època del llegendari rei Ravana, pel qual suposadament l'instrument li deu el nom. Segons la llegenda, Ravana va utilitzar el ravanahatha en les seves devocions al déu hindú Shiva.[2] A l'èpica hindú del Ramayana, després de la guerra entre Rama i Ravana, Hanuman va tornar al nord de l'Índia amb un ravanahatha. El ravanahatha és particularment popular entre els músics de carrer a Rajasthan, al nord de l'Índia.
Al llarg de la història de l'Índia medieval, els reis van ser mecenes de la música; això va ajudar a augmentar la popularitat del ravanhatha entre les famílies reials. Al Rajasthan i al Gujarat, va ser el primer instrument musical que apreníen a tocar els prínceps. La tradició Sangit de Rajasthan va ajudar encara més a popularitzar el ravanhatta entre les dones.
Algunes fonts afirmen que entre els segles VII i X dC, els comerciants àrabs van portar el ravanastron de l'Índia al Pròxim Orient, on va proporcionar el model bàsic per al rebab àrab, i altres avantpassats primerencs de la família del violí.[3][4]
Ús modern[modifica]
Actualment aquest instrument ha reviscut gràcies al compositor i violinista de Sri Lanka Dinesh Subasinghe, que l'ha utilitzat en diverses de les seves composicions, com Rawan Nada o a l'oratori budista Karuna Nadee.[5][6]
La banda de folk experimental europea Heilung també fa ús del ravanahatha, en dos dels seus àlbums Ofnir i Futha.
Referències[modifica]
- ↑ Heron-Allen, Edward. Violin-Making. Ward, Lock, and Co., 1885, p. 37-42.
- ↑ «Sri Lankan revives Ravana’s musical instrument». [Sri Lanka], 09-03-2008.
- ↑ Heron-Allen, Edward, Violin-making : as it was and is, being a historical, theoretical, and practical treatise on the science and art of violin-making, for the use of violin makers and players, amateur and professional, Ward, Lock, and Co., 1885, pp. 37-42 Archive.org facsimile of Cornell University Press copy (accessed 29 June 2017)
- ↑ Choudhary, S.Dhar. The Origin and Evolution of Violin as a Musical Instrument and Its Contribution to the Progressive Flow of Indian Classical Music: In search of the historical roots of violin. Ramakrisna Vedanta Math, 2010. ISBN 978-9380568065.
- ↑ Balachandran, P.K. «A musical instrument played by Ravana himself!». , 07-02-2011 [Consulta: 1r maig 2013]. Arxivat 7 de maig 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «Dinesh records highest sale for an instrumental». [Sri Lanka], 08-03-2015 [Consulta: 16 juliol 2015].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ravanahatha |