Ray-Bernice Alexandra Kaiser Eames
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 desembre 1912 Sacramento (Califòrnia) |
| Mort | 21 agost 1988 (75 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Formació | Sacramento Charter High School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura moderna, furniture design (en)  , Geschmacksmuster (en) , disseny gràfic i disseny tèxtil |
| Lloc de treball | Los Angeles |
| Ocupació | directora de cinema, artista gràfica, guionista, dissenyadora de producció, dissenyadora, gravadora, arquitecta |
| Activitat | 1912 – |
| Membre de | |
| Artistes relacionats | Charles Eames |
| Família | |
| Cònjuge | Charles Eames (1941–) |
Premis
| |
| Lloc web | eamesfoundation.org |
    | |
Ray-Bernice Alexandra Kaiser Eames, –Ray Eames– (Sacramento, 15 de desembre de 1912 – Los Angeles, 21 d'agost de 1988) fou una artista i dissenyadora estatunidenca, autora de molts clàssics del mobiliari del segle XX juntament amb el seu marit, Charles Eames. Amb les seves cadires coloristes i les formes orgàniques dels seus mobles ella va revolucionar el disseny i personifica la idea del dissenyador tal com s'ha conegut després.[1][2][3]
Primers anys i formació[modifica]
Ja de petita havia mostrat interès i habilitats per a la pintura, el color, la decoració. El 1933 va graduar-se al Bennett Women's College de Millbrook i va mudar-se a Nova York per estudiar art. Va fer classes de pintura amb Hans Hofmann, que la introduí en la pintura expressionista abstracta, i el 1936 es comptava entre els fundadors del grup American Abstract Artists. Algunes pintures seves es van poder veure a la primera exposició del grup al Riverside Museum de Manhattan l'any següent. Un dels seus quadres forma part de la col·lecció permanent del Whitney Museum of American Art.[4]
El 1940 va entrar a la Cranbrook Academy of Art de Bloomfield Hills, a Michigan. Allà va conéixer Eero Saarinen i Charles Eames, als quals va ajudar a preparar els dibuixos per al concurs de mobiliari orgànic impulsat pel Museu d'Art Modern de Nova York, que finalment van ser premiats.
Carrera professional[modifica]
Ray i Charles Eames van contraure matrimoni el 1941 i es van establir a Califòrnia, on van continuar treballant plegats en el disseny de mobiliari fet amb contraxapat moldejat. El seu primer gran encàrrec va ser el disseny i fabricació de fèrules ergonòmiques per als ferits de l'exèrcit estatunidenc. Aquesta comanda els va donar experiència i els va capitalitzar, i també van tenir accés a nous materials que després farien servir en altres projectes. Posteriorment, la Marina dels Estats Units d'América els va encarregar lliteres i altres elements per a l'exèrcit. El 1946, Evans Products va començar a produir els seus mobles, que més tard van passar a mans de Herman Miller, Inc.[2][5]
El 1943 Ray i Charles Eames van obrir una oficina d'arquitectura i disseny al número 901 de Washington Boulevard, a Venice, Los Angeles. D'allà van sorgir exposicions, pel·lícules, jocs, mobiliari i obres arquitectòniques, com la seva pròpia casa –coneguda com la «casa Eames» i construïda a finals dels anys quaranta amb fragments prefabricats d'acer al capdamunt d'un turó, de cara al Pacífic; encara al segle XXI constitueix un referent de l'arquitectura moderna.[2]
Creativitat i baix cost[modifica]
En el disseny de mobles, els Earmes van ser pioners no només en les noves formes i l'aplicació creativa de forma i color, sinó també en la utilització de nous materials i noves tècniques, com la fusta contraxapada, la fibra de vidre, l'alumini o les resines i plàstics per a la fabricació d'armaris, butaques i cadires.[6]
.jpg)
Aplicaren criteris de baix cost i tingueren per lema «The best for the most for the least» (El millor, per a la majoria, i per al mínim preu). Però no menystingueren altres objectius més enllà del baix cost, com la possibilitat d'emmagatzematge apilat o modular, la perfecció tècnica i formal o l'ergonomia. Així donaren la Wire Mesh Chair (1951) –la primera cadira metàl·lica produïda en sèrie–, la sèrie Aluminium Group (1958), el penjador Hang it All (1953), les cadires DAX (1950) i les DAR, DSR, DSX, DAW... Alguns dels seus dissenys estan entre els més influents del segle xx, com per exemple la Butaca Eames Lounge and Ottoman (1956).[2][4][7]
Ray Eames també va crear pel·lícules, obres pictòriques, motius tèxtils, gràfics per a publicitat, cartells, taulers de jocs, invitacions i material de papereria, cobertes per a revistes -entre les quals gairebé una trentena de portades per a Arts & Architecture- i tota mena d'obres en què pogués expressar la seva creativitat.[8]
Reconeixements[modifica]
El documental Eames, l'arquitecte i la pintora, dirigit per Jason Cohn, explica la història de la seva vida i la seva carrera.[8]
El fabricant de mobles de Basilea Vitra continua produint els dissenys dels Eames, i el Vitra Design Museum de Weil am Rhein conserva i exposa part de la seva col·lecció.[6][9]
Galeria d'imatges[modifica]
-
La Casa Eames (1949) -
Casa Eames. Interior. -
Armari (1949-50) -
Bucket chair (1951) -
Cadira de plàstic 1950-53 -
Penjador Hang it All (1953) -
House of cards (joc de construccions,1954) -
Mòdul de cadires de plàstic -
Eames Lounge i Otomana (1956) -
Cadires apilables
_02.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Hernández Gálvez, Alejandro. «Ray Kaiser Eames» (en castellà). Arquine, 22-08-2015. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Hernández, Rafa. «El diseño nunca hubiese sido lo mismo sin Ray Eames» (en castellà). Arquitectura y Diseño, 08-03-2019. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «Ray Eames» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Narro, Itziar. «5 razones por las que reivindicar a la diseñadora RAY EAMES» (en castellà). AD, 22-11-2020. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «Charles y Ray Eames diseñadores mobiliario en la tienda online de Naharro» (en castellà). Naharro, 20-02-2012. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ 6,0 6,1 «El diseño democrático de Charles y Ray Eames» (en castellà). Barnebys Magazine, 21-08-2019. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «The history of the Eames hang it all coat hanger» (en anglès). Holes et antiques. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ 8,0 8,1 «Ray Eames (1912-1988)» (en castellà). CIRCARQ, 04-03-2019. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «Charles y Ray Eames» (en castellà). Vitra. [Consulta: 16 octubre 2022].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ray-Bernice Alexandra Kaiser Eames |