Recurs de revisió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El recurs de revisió és un recurs de caràcter administratiu extraordinari que es pot interposar en casos molt específics que preveu l'ordenament jurídic i sempre que no sigui possible interposar recurs d'alçada o recurs de reposició perquè ha transcorregut el termini per fer-ho o perquè, ha estat desestimat el recurs administratiu corresponent que posava fi a la via administrativa.[1]

Causes[modifica]

Els recursos de revisió s'interposen sobre l'òrgan administratiu que els va dictar, que també és el competent per a la seva resolució, en les situacions següents, segons marca la llei 30/1992 de 26 de novembre:[2]

  1. Que al dictar-los s'hagués donat un error de fet, que resulti dels mateixos documents incorporats a l'expedient.
  2. Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l'assumpte que, tot i ser posteriors, evidencien l'error de la resolució que es trobava sota recurs.
  3. Que en la resolució hagi influït essencialment, documents o testimonis falsos per sentència judicial ferma, anterior o posterior a aquella resolució.
  4. Que la resolució s'hagi dictat a conseqüència de prevaricació, violència, maquinació fraudulenta, etc.[3]

Terminis[modifica]

El recurs extraordinari s'interposarà quan es tracti de la primera circumstància dins dels 4 anys següents a la data de notificació de la resolució impugnada. En la resta de casos serà de tres mesos a partir del coneixement dels documents que dicten que la sentència es ferma.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Llei 30/1992 de 26 de novembre de 1992 (castellà)
  2. Govern Electrònic Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine. (català)
  3. Llei 4/1999, de 13 de gener de 1999, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE núm. 12, de 14 de gener de 1999, i suplement en català núm. 4, de 13 de febrer de 1999