Reforma tributària de Fernández Villaverde
| Tipus | reforma tributària  | ||
|---|---|---|---|
| Període | segle XX | ||
| Estat | Espanya | ||
La reforma tributària de Fernández Villaverde va ser una reorganització de la hisenda pública d'Espanya arran de la crisi finisecular que va experimentar Espanya a la fi del segle xix.
Raimundo Fernández Villaverde va ser nomenat ministre d'Hisenda en 1899, després del desastre de la guerra a Cuba i Filipines, que havia suposat un deute d'uns 11.500 milions de pessetes. La seva labor més urgent va ser reduir el deute públic i reformar el quadre dels ingressos. Per dominar el deute públic va prendre mesures que demoraven el pagament i reduïen els interessos.
La reducció del quadre d'imposició directa és més transcendent. Es va començar a tributar per la riquesa i es va imposar contribucions sobre les utilitats, sobre les rendes del treball i del capital i sobre els beneficis de les societats. Cobrar a les societats va simplificar molt la recaptació en crear-se, paral·lelament, el Registre de Societats. Aquest sistema va suposar la fi dels impostos territorials.
Referències[modifica]
- «Hacienda_española_del_siglo_XIX» (en castellà). Enciclopedia Libre Universal. «El contingut d'aquest article incorpora material adaptat d'una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada sota llicència GFDL.»