Refugi de les Gavarres
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Cassà de la Selva (Gironès)  | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 298 m | |||
| Història | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
| Període | paleolític superior i neolític | |||
| Cronologia | ||||
| dècada del 1990 | descobriment | |||
El jaciment arqueològic del Regufi de les Gavarres se situa en uns terrenys erms i planers que es troben al municipi de Cassà de la Selva a Catalunya,[1] a tocar el camí dels Metges i la urbanització dels Refugis de les Gavarres, als primers estreps del massís de les Gavarres. Aquestes restes d'un assentament o campament a l'aire llibre formen els primers vestigis d'una ocupació prehistòrica al terme de l'actual municipi de Cassà.[2]
Fou descobert a mitjan dels anys noranta del segle xx per Joaquim Llinars, un affecionat arqueòleg de Llagostera.[3] L'any 2003 es va visitar el jaciment per catalogar-lo amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de la comarca de la Selva. En aquesta ocasió es va poder establir dues fases d'ocupació: una primera al paleolític superior i una segona als neolític, calcolític o l'edat de bronze.[3] S'hi van descobrir diversos elements d'indústria lítica de sílex, que apareixien associats a un petit dipòsit superficial de llims argilosos d'una intensa coloració vermella que van permetre confirmar la localització precisa del jaciment.
Troballes[modifica]
S'hi han recollit en superfície artefactes d'una abundant indústria lítica tallada majoritàriament en sílex i que, de manera molt general, està caracteritzada per un fort component laminar i microlític. A part d'alguns nuclis i un lot relativament nombrós d'útils retocats, les ascles, els fragments de talla i les làmines de petita grandària constitueixen el gruix de les col·leccions.[4]
Entre els útils retocats cal destacar rascadores, burins de diversa conformació i complexitat i algunes làmines en dors. El caràcter leptolític del jaciment permet atribuir-lo o bé al paleolític superior inicial (potser a un estadi evolucionat de l'aurinyacià, comparable en aquest cas als jaciments del mateix període de Llagostera) o bé al paleolític superior final (magdalenià).[4] Tot i això, el conjunt del material no permet proposar una atribució cronològica o cultural precisa.
Referències[modifica]
- ↑ «Inventari del Patrimoni Arquitectónic de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Niell i Ciurana, Xavier. «Els orígens de Cassà» (pdf). Grup de Recerca d’Estudis Cassanencs, 13-06-2014.
- ↑ 3,0 3,1 Niell i Ciurana, 2014, p. 103.
- ↑ 4,0 4,1 Niell i Ciurana, 2014, p. 108.
Bibliografia[modifica]
- Cantón i Playà, Pere. Les comarques Gironines: Del Paleolític als Visigots. Diputació de Girona, Associació Arqueològica de Girona, 2001.
- Niell i Ciurana, Xavier. «Prospecció arqueològica a la zona del Puig Gros – Era de la llaca – Serra Llarga i Solells d'en Barril (Cassà de la Selva, Gironès)». A: Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Besalú, Hospital de Sant Julià, 13 i 14 de juny de 2014 (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya i Universitat de Girona, 2014, p. 101-109. ISBN 978-84-8458-437-7.