Rellotge mecànic
.jpg)
El rellotge mecànic, és aquell fet íntegrament amb peces mecàniques sense intervindre altres elements, com per exemple l'aigua com a regulador. Va ser potser l'avanç més important en la història de la mesura del temps, es va iniciar amb la introducció de rellotges mecànics amb engranatges, que es van començar a veure a mitjan segle xii a les torres de les esglésies. Tenien peses com a mecanismes d'accionament que penjaven d'una corda enrotllada sobre un cilindre; en descendir el pes, la corda es desenrotllava i feia girar un cilindre connectat a un engranatge i les manetes.[1][2]
Història[modifica]
Alguns estudiosos donen com a autor o precursor principal dels rellotges mecànics a Leonardo da Vinci. De fet ell deixà dibuixats mecanismes d'escapament destinats, segurament, al bombeig d'aigua.
Un dels rellotges més antics, complexos i documentats que es saben és l'Astrari de Giovanni Dondi (S.XIV), ja que va deixar un manual el 'Tractatus Astrarii' que ha permés de reproduir-el en diverses ocasions.
Al segle xiv s'havien imposat els rellotges mecànics a les torres de les ciutats més importants del món desenvolupat.
El primer estudiós del pèndol com a regulador del temps fou Galileu. Els seus avenços els realitzà i aplicà, mecànicament, el rellotge construït el 1657 pel físic matemàtic holandès Christiaan Huygens (1629-1695).[3] Fins aleshores es feia servir el sistema a 'Foliot'.[4]
Al S. XVIII aparegué, a Catalunya, l'escapament català. Que és exclusiu de la Rellotgeria Catalana dels S. XVIII - XIX.[5][6][7][8]
Durant els S. XVIII - XIX hi ha un munt de pobles a Catalunya on es fabriquen rellotges. Moià és el poble d'on més rellotges hi ha documentats. D'altres pobles serien Vic, Manresa, Centelles, Mataró, Sant Joan de les Abadesses, Arenys, Ripoll, Igualada...
Referències[modifica]
- ↑ Milham, Willis I. Time and Timekeepers. MacMillan, 1945, p. 114–116. ISBN 0-7808-0008-7.
- ↑ Hahn, Ed. «What does 17 jewels mean?». Sec. 1.1.3 Mechanical Watch FAQ v.1.0. TimeZone.com. Arxivat de l'original el 2008-07-01. [Consulta: 2 juliol 2008].
- ↑ Christiaan Huygens. Horologium oscillatorium: sive, De motu pendulorum ad horologia aptato demostrationes geometricae. F. Muguet, 1673.
- ↑ What is a Watch? Advertising pamphlet. The Elgin Watch Co., 1950. Arxivat 2021-12-28 a Wayback Machine. on Wayne Schlitt's The Elgin Watch Collector's Site Arxivat 2010-08-19 a Wayback Machine., retrieved on 2008-07-02
- ↑ JOSE DANIEL BARQUERO. ENCICLOPEDIA DEL RELOJ DE BOLSILLO: Historia, catalogación, mecánica y detalles de las mayores colecciones públicas, privadas y museos internacionales. Editorial AMAT, 16 desembre 2004, p. 86–. ISBN 978-84-9735-189-8.
- ↑ Luis Montañés. Relojes españoles. Editorial Prensa Española, 1968.
- ↑ Rosa M. Creixell; Teresa-M. Sala; Esteve Castañer Espaces intérieurs: la maison et l'art (XVIII-XXIè siècles). Edicions Universitat Barcelona, 2007, p. 27–. ISBN 978-84-475-3193-6.
- ↑ NAWCC Bulletin. National Association of Watch and Clock Collectors, Inc., 1998.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- HORAMECANICA.ORG Arxivat 2016-11-24 a Wayback Machine.