És una construcció de secció lleugerament el·líptica i cos cilíndric rematada per una coberta de trencadís en forma de casquet. Just a sota la coberta presenta tres finestres i dues més al primer pis i segon nivell respectivament. A la base s'hi troba la porta d'accés sota un frontó de línies clàssiques. Tota l'obra està estucada.[1]
Segons l'historiador Joaquim Llovet: "L'any 1857 es constituí la societat Palau, Garcia i Comp per a captar i conduir a Mataró les aigües que fluïen en diversos punts als termes de Dosrius, Canyamars i Argentona. Poc després, un nou soci -Josep Saborit- hi feu aportació d'unes mines d'aigua que posseïa a Dosrius mateix i Argentona. Les aigües d'ambdues procedències foren aportades a Mataró i reunides al paratge del Molí de Vent, al pou del camí d'Argentona, a la sortida de la ciutat. A la part alta de la població, als carrers de Sant Rafael, Argentona, nou de Caputxines i a altres indrets, hom hi instal·là uns hidròmetres pel repartiment de l'aigua als usuaris que s'havien contractat.[1]