Vés al contingut

Reserva Natural de Changtang

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaReserva Natural de Changtang
(zh) 羌塘国家级自然保护区 Modifica el valor a Wikidata
TipusÀrea protegida i reserva natural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGertse County (Tibet) (en) Tradueix, Gê'gyai County (Tibet) (en) Tradueix i Rutog County (Tibet) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 30° N, 88° E / 30°N,88°E / 30; 88
Dades i xifres
Altitud5.000 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície298.000 km² Modifica el valor a Wikidata
IUCN categoria VI: Àrea protegida amb ús de recursos naturals
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 95786 Modifica el valor a Wikidata

La reserva natural de Changtang (Xinès: 羌塘国家级自然保护区) es troba al nord de l'altiplà tibetà. És la segona reserva natural més gran del món, després del Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia, amb una superfície de més de 334.000 km²,[1] pel que és més gran que 183 països. Administrativament, es troba al Comtat de Xainza i el Comtat de Biru de la Prefectura d'Nagqu. Amb les reserves adjacents recentment establertes existeix ara un total de 496.000 km² de reserves naturals connectades entre si, el que representa una àrea gairebé tan gran com Espanya i més de 197 països.[2][3]

Història[modifica]

La reserva natural de Changtang va ser establerta originalment el 1993, amb l'ajuda del animalista internacionalment conegut, George Shaller, en l'altiplà tibetà del nord de Changtang, escassament habitay. Va ser augmentada a un "àrea protegida nacional" en 2000. Està llistat com una Categoria de la UICN: VI - Àrea Protegida de recursos gestionats. És la llar de només uns pocs nòmades tibetans i diversos empleats del parc contractats per evitar la caça furtiva.[4][5]

Fauna i flora[modifica]

Un ase tibetà a la reserva.

En aquesta reserva, que donada la seva magnitud acull un gran nombre d'espècies de gran variació biològica, es poden trobar algunes de les últimes rajades d'ungulats silvestres: el iac silvestre (Bos grunniens), el ruc negre silvestre o kiang (Equus kiang), l'ovella blava de l'Himàlaia o bharal (pseudois nayaur), l'argalí (Ovis ammon), la gasela de Mongòlia (procapra gutturosa) i l'antílop tibetà o chiru (txiru). La llana del txiru es considera la més fina coneguda, i és contrabandeada, especialment al Caixmir, a l'Índia on es teixeix en en xals de shahtoosh, de gran qualitat. Els depredadors inclouen la pantera de les neus (Panthera uncia o Uncia uncia), el llop tibetà (Canis lupus Chanco), el linx de Turkestan (Lynx lynx isabellinus) i l'ós blau tibetà (Ursus arctos pruinosus). A l'extrem inferior de la cadena alimentària hi ha un gran nombre de pika (Ochotona spp.). La vegetació és d'arbustos oberts i prats dominades principalment per gramínies Stipa i espècies de Kobresia, coneguts com a joncs.[6]

Referències[modifica]

  1. «Chang Tang Landscape». WCS China. [Consulta: 25 novembre 2016].
  2. «Chang Tang». National Geographic (revista), 01-04-2003. [Consulta: 25 novembre 2016].
  3. «Mapa de la reserva de Chang Tang». National Geographic (revista), 2003. Arxivat de l'original el 2008-03-28. [Consulta: 25 novembre 2016].
  4. «Saving Wild Places. Chang Tang, Tibetan Plateau, China», 21-08-2007. Arxivat de l'original el 2007-08-21. [Consulta: 26 novembre 2016].
  5. Tibet: Environmental Analysis, 30 de setembre de 2003 [Consulta: 25 novembre 2016]. 
  6. «American Biologist Praises Tibetan Wildlife Conservation». Embajada de la República Popular China en los Estados Unidos, 07-11-2003. [Consulta: 25 novembre 2016].