Reserva de domini
Una reserva de domini en un sistema democràtic sorgit d'un sistema dictatorial o d'un procés bèl·lic són aquells àmbit legals, normatius o organitzatius a través dels quals els grups de poder del règim anterior mantenen formes d'intervenció, control o tutela que escapen a la sobirania popular[1]. Les reserves de domini poden ser imposades per la judicatura, els poders econòmics o, majoritàriament, pel poder militar[2].
La reserva de domini pot prendre diverses formes. Una d'elles és que el poder militar es mantingui autònom (pressupostària i/o organitzativament) escapant al control del govern o altres institucions democràtiques; aquesta autonomia pot estar reconeguda en les lleis i/o formar part dels procediments pràctics d'actuació acceptats[3]. Els nivells de reducció de l'autonomia militar i de subordinació de les forces armades al poder civil són un indicador del grau d'irreversibilitat, avenç o estancament dels processos de democratització[4][5]. Una altra és que el poder militar tingui un paper de tutela efectiva que pot ser amb opcions de dret a veto, participació directa al parlament, govern o institucions reconeguda en les lleis o d'una forma més ambigua a través del reconeixement del seu paper com a garant de les essències nacionals, de la integritat territorial, de l'ordenament legal o dels valors del règim[6][2].
Reserves de domini per part de les forces armades[modifica]
El poder militar és el que més habitualment tutela el poder civil o manté àmplies àrees d'autonomia respecte al poder polític democràtic en els sistemes sorgits de dictadures[2].
Alguns casos paradigmàtics són els següents:
- Els militars revolucionaris de Portugal van incloure a la Constitució de 1974 la tutela del Consell de la Revolució[2] .
- L'exèrcit xilè va mantenir diverses reserves de poder en la transició a la democràcia de 1989, com la seva autonomia financera gràcies a la consolidació de la "llei reservada de coure" que li garanteix un percentatge dels beneficis miners sense passar pel parlament.[2]
- La Constitució Espanyola de 1978 en els seus articles 8 i 97 no va excloure les reserves de domini per part de les forces armades[7][8]
Referències[modifica]
- ↑ Pagès i Blanch, 2005, p. 211.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Serra, 2008, p. 34-35.
- ↑ Serra, 2008, p. 45.
- ↑ Serra, 2008, p. 66.
- ↑ Serra, 2008, p. 36.
- ↑ Serra, 2008, p. 67.
- ↑ Serra, 2008, p. 141-144.
- ↑ Serra, 2008, p. 181.
Bibliografia[modifica]
- Serra, Narcís. La transición militar. Reflexiones en torno a la reforma democrática de las fuerzas armadas (en castellà). 1a. Barcelona: Random House Mondadori, S.A, 2008 (Debate). ISBN 9788483067734.
- Pagès i Blanch, Pelai. «La reforma militar i l'anàlisi de les transicions a la democràcia». A: La transició democràtica als Països Catalans, 2005. ISBN 978-84-370-6293-8.