Residència Internacional de Senyoretes Estudiants
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | institució college de dones |
| Història | |
| Creació | 1931 |
| Data de dissolució o abolició | 1936 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
La Residència Internacional de Senyoretes Estudiants (RISE) fou una institució creada el 1931 a Barcelona per procurar estatge i alhora un ambient cultural adequat a noies de fora de la ciutat que hi estiguessin estudiant. Tenia la seu al Palau de Pedralbes i va ser inaugurada l'1 d'octubre de 1931. Depenia de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat, que contribuïen al seu manteniment per mitjà de subvencions.
Creació[modifica]
Ja al febrer de 1931 s'havia creat el Patronat pro-residència de senyoretes estudiants de Barcelona.[1] El maig del mateix any el Patronat de la Residència Internacional va quedar constituït pels següents membres: rector/a de la Universitat de Barcelona, president/a de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona I els quatre regidors/es que designés, conseller/a d'Instrucció Pública de la Generalitat de Catalunya, president/a de l'Institut d'Estudis Catalans, director/a de l'Escola de Bibliotecàries, president/a de l'Ateneu Barcelonès, senyors i senyores Agustí Calvet, Rafael Campalans, Pere Coromines, Candelària Escolà, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Manuel Folguera i Duran, Teresa Cabarrús de Marshall, Francesc Maspons Anglasell, Lluís Massot, Maria Luz Morales, August Pi i Sunyer, Carme Puig, Maria Solà de Sellarès, Carles Soldevila, Ferran Valls i Taverner i Joaquim Xirau.[2]
Per ordre de 13 de juliol de 1933, la Residència va quedar incorporada a l'Institut d'Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya, depenent de la Generalitat, que dirigia Antoni M. Sbert.[3] La direcció de la Residència s'assignà a Maria Solà de Sellarès, amb la col·laboració de Maria Luz Morales i Candelària Escolà.[2]
La seu[modifica]
La institució ocupava la segona planta i part de la planta principal del Palau de Pedralbes, un palau regalat el 1918 pel comte Eusebi Güell a la Corona espanyola i reconvertit en palau reial. A partir de la proclamació de la Segona República, el 1931, havia estat donat a l'Ajuntament de Barcelona i es volia destinar a equipaments culturals al servei de la població.
La residència disposava de 60 places, de les quals 15 eren destinades a becàries, i un petit autobús la mantenia connectada amb el centre de la ciutat. Tenia biblioteca i laboratoris, oferia camp de tennis i gimnàs, a més dels jardins del Palau.[4] El preu de l'estança completa era, el primer curs, de 150 pessetes mensuals, però permetia també estades més breus.[5]
A partir del curs 1932-33 s'incorporà la secció de nenes, en nombre màxim de vint, que es gestionava de manera independent a la secció de noies; eren alumnes de l'institut Escola que cursaven el batxillerat.[6]
Activitats[modifica]
La Residència Internacional organitzava visites culturals col·lectives, cursets formatius especialitzats i intercanvis amb altres residències.
Entre les activitats culturals complementàries que s'oferien a les residents aviat es van organitzar cursos d'idiomes o de literatura, però també de les arts de la llar. Durant el primer curs es van instaurar també les classes de rítmica i plàstica a càrrec de la professora Ivonne Attenelle.[7] Al llarg dels cursos acadèmics s'oferiren cicles de conferències culturals impartides per personalitats acadèmiques rellevants: Joaquim Folch i Torres o Josep Puig i Cadafalch sobre pintura i arquitectura romàniques, per exemple; Antoni Oriol Anguera, sobre Biologia; Carles Soldevila, sobre Literatura.[8][9][10] També eren habituals les lectures poètiques, amb Maria Luz Morales,[11] Emilia Bernal o Gabriela Mistral. I concerts, sovint organitzats per l'Acadèmia Marshall, amb els instrumentistes Carles i Giocasta Corma, Ernest Xancó, Sants Sagrera, Pere Vallribera o Rosa Garcia-Fària, entre d'altres.[12] Els programes de final de curs incloïen representacions teatrals, musicals o de danses a càrrec de les residents, als jardins de Pedralbes o bé al Teatre Grec de Montjuic.[13] A partir de 1932 s'estableix un intercanvi anual per Setmana Santa amb la Residència de Madrid.[14][15]
Residents[modifica]
Les escriptores Emilia Bernal[4] o Gabriela Mistral[16] hi van fer estada, mentre estigueren a Barcelona. Entre les alumnes: Cèlia Artiga, de Reus; Carme Portella, de Lleida; Pilar Bonmatí Romaguera, d'Anglès; Pilar Batallé, de Garrigàs; Magda Trilla, de Palafrugell; Dolors Purcallas, de Figueres...[13]
Referències[modifica]
- ↑ «Sessió de la Comissió Municipal Permanent». La Veu de Catalunya, núm. 10828, 20-02-1931, pàg. 5.
- ↑ 2,0 2,1 Monés Pujol-Busquets, Jordi. La pedagogia catalana al segle xx. Els seus referents. Pagès Editors, Octubre 2011 (Col·lecció Guimet, núm. 148). ISBN 978-84-9975-141-2.
- ↑ «Institut d'Acció Social Universitària i Escolar». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: maig 2019].
- ↑ 4,0 4,1 de Bellmunt, Domènec «Un reportatge de la Residència Internacional de senyoretes estudiants. Una República Femenina. El Parlament de Pedralbes». La Rambla (esport i ciutadania), núm. 146, 31-10-1932, pàg. 2.
- ↑ «Una Residència Internacional de Senyoretes Estudiants». La Veu de Catalunya, núm. 10988, 28-08-1931, pàg. 6.
- ↑ «Secció de nenes a la Residència Internacional de Senyoretes». La Veu de Catalunya, núm. 11256, 09-07-1932, pàg. 8.
- ↑ «Vida docente». La Vanguardia, 22-01-1932, pàg. 10.
- ↑ La Veu de Catalunya, núm. 11368, 17-11-1932, pàg. 10.
- ↑ «Cursos i conferències. Per a avui». La Publicitat, 01-03-1935, pàg. 9.
- ↑ La Vanguardia, 09-11-1932, pàg. 8.
- ↑ «Vida de Sociedad». La Vanguardia, 08-12-1932, pàg. 29.
- ↑ «Residència Internacional de senyoretes estudiants (Universitat de Barcelona)». La Veu de Catalunya, núm. 11345, 21-10-1932, pàg. 8.
- ↑ 13,0 13,1 Fulcarà Torroella, Maria Dolors. La residència d'Estudiants de Catalunya (1921-1939). Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2011, p. 107-120 i 154-156 (Col. Biblioteca Universitària). ISBN 978-84-475-3519-4.
- ↑ «Cronologia». Mujeres en vanguardia. La residencia de Señoritas en su centenario (1913-1936). [Consulta: maig 2019].
- ↑ Vázquez Ramil, Raquel. Mujeres y educación en la España Contemporánea: La Institución Libre de Enseñanza y su estela: la Residencia de Señoritas de Madrid. Ediciones AKAL, 1 de març 2012. ISBN 8446036428.
- ↑ Morales, María Luz. Maria Ángeles Cabré. Alguien a quien conocí. Renacimiento, 2019 (Los Cuatro Vientos, 140). ISBN 9788417550523.
Bibliografia[modifica]
- Artiga i Esplugues, Cèlia. L'Escola que jo he viscut (1919-1977). Reus: Germans Palacín Artiga, 1991. ISBN 846040126X.