Resiliència per a Israel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióResiliència per a Israel
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasionisme
socioliberalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació27 desembre 2018
FundadorBenny Gantz Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deBlau i Blanc Modifica el valor a Wikidata
Escons a la Kenésset
6 / 120
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbg19.co.il Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ResilienceIL Twitter (X): hosen2israel Instagram: resilienceil Youtube: UC66c-ugsNVyqatY4xnezyHA Modifica el valor a Wikidata

Blau i Blanc Resiliència per a Israel (hebreu: כחול לבן חוסן לישראל, Kahol Lavan Hosen LeYisrael‎) és un partit polític centrista i sionista liberal d'Israel fundat el desembre de 2018 per Benny Gantz, ex-cap de l'Estat Major de l'Exèrcit.[1]

Història[modifica]

El 21 de febrer de 2019 van anunciar que s'unien als partits Yesh Atid i Telem per tal de formar una aliança centrista per a les pròximes eleccions legislatives del 9 d'abril de 2019. Aquesta coalició s'anomena Blau i Blanc.[2]

Després de tres eleccions consecutives, finalment, després de les de 2020, Gantz pactà un govern d'unitat amb Netanyahu en el qual cadascú exerciria de primer ministre durant un any i mig.[3] Això provocà el trencament de la coalició Blau i Blanc atès que Yeix Atid i la majoria de membres del Telem no donaren suport al pacte. A partir de llavors, Resiliència per a Israel usà el nom de Blau i Blanc en solitari per a anomenar el seu grup parlamentari.[4]

De cara a les eleccions de 2022 va arribar un acord amb el partit Nova Esperança de Gideon Sa'ar i formaren la coalició Partit de la Unitat Nacional.[5] Posteriorment, a aquesta aliança s'hi van afegir l'ex-comandant en Cap de les Forces de Defensa d'Israel Gadi Eizenkot, que ocuparia el tercer lloc a la llista, i l'exministre de serveis religiosos i diputat de Yamina Matan Kahana, que ocuparia el novè lloc, i van anomenar l'aliança Partit de la Unitat Nacional.[6] Després de les eleccions, el partit es va mantindre a l'oposició fins als atacs terroristes de Hamàs l'octubre de 2023 que van provocar l'inici d'una guerra entre Israel i Hamàs, moment en què cinc membres de la coalició (Benny Gantz, Gadi Eizenkot, Gideon Sa'ar, Hili Tropper i Yifat Shasha-Biton) van entrar al govern de Binyamín Netanyahu com a ministres sense cartera.[7]

L'agost de 2023 van canviar el nom a Blau i Blanc Resiliència per a Israel.[8]

El 12 de març de 2024, el partit Nova Esperança va anunciar que deixava la coalició Partit de la Unitat Nacional i el seu líder Gideon Sa'ar va demanar d'entrar al gabinet de guerra. Sa'ar considerava que els representants del partit al gabinet de guerra no transmetien el seu missatge.[9]

Ideologia[modifica]

Segons el document oficial de registre lliurat al registre de partits el 27 de desembre de 2018, els objectius del partit són:

Continuar establint i enfortint l'Estat d'Israel com a estat jueu i democràtic d'acord amb el sionisme, tal com s'expressa a la Declaració d'Independència, alhora que determinant i canviant les prioritats nacionals en els temes següents: educació, desenvolupament d'infraestructures nacionals, agricultura, llei i seguretat interna, política de benestar i pau i seguretat.

En el seu primer discurs de campanya el 29 de gener de 2019, el líder del partit, Gantz, va qualificar Israel com «un país líder en alta tecnologia amb un govern de baixa tecnologia que treballi per compte propi». Es va comprometre a oferir incentius a empresaris i estudiants de medicina, «imposar dures sancions a aquells que augmenten especulativament els preus de la terra i l'habitatge», així com construir i ampliar més hospitals. A més, va dir que crearà nous llocs de treball en el sector agrícola.

Gantz també es va centrar en garantir la igualtat de drets i oportunitats per a tots els ciutadans i en la lluita contra la violència contra les dones. Va prometre aprofundir en els la col·laboració amb els ultraortodoxos, els àrabs i els drusos i establir un servei civil per a t0thom, a més del servei de l'exèrcit.

Pel que fa a la seguretat nacional, Gantz es va comprometre a «reforçar els blocs d'assentament i els Alts del Golan, dels quals no ens retirarem mai", comprometent-se també amb una Jerusalem unida que serà per sempre la capital d'Israel. Va dir que la vall del Jordà hauria de romandre com a frontera de seguretat oriental del país, sense permetre als palestins que viuen més enllà de la barrera de separació «posar en perill la nostra seguretat i la nostra identitat com a estat jueu». Va dir que lluitarà per la pau, esmentant els tractats amb Egipte i Jordània i els primers ministres Menahem Beguín, Yitshaq Rabbín, i fins i tot el seu actual rival Binyamín Netanyahu com a «patriotes». Gantz es va dirigir personalment al general iranià Qassem Suleimani i al líder d'Hesbol·là, Hassan Nasral·là, que «no tolerarà una amenaça per a la sobirania israeliana», i va advertir el líder de Hamàs, Ahmed Sinwar, «Us suggereixo que no em torneu a provar».[10][11]

Segons Gantz, s'inclina a la dreta quan es tracta de problemes de seguretat, a l'esquerra quan es tracta de qüestions socioeconòmiques i liberal en els seus objectius econòmics.

Líders[modifica]


Líder Inici Final
1 Benny Gantz 2019 En el càrrec

Resultats electorals[modifica]

Eleccions Líder Vots % Escons +/– Estatus
Abril 2019 Benny Gantz Forma part de la coalició Blau i Blanc
15 / 120
Es repeteixen
Setembre 2019 Benny Gantz Forma part de la coalició Blau i Blanc
15 / 120
=
Es repeteixen
2020 Benny Gantz Forma part de la coalició Blau i Blanc
15 / 120
= Govern
2020 Benny Gantz Forma part de la coalició Blau i Blanc
15 / 120
= Govern
2021 Benny Gantz 292.257 6,63
8 / 120
Disminució 7 Govern
2022 Benny Gantz Forma part del Partit de la Unitat Nacional
6 / 120
Disminució 2 Oposició (fins a octubre de 2023)
Govern

Referències[modifica]

  1. Garcia Gascón, Eugeni. «L'exgeneral Gantz revoluciona la política a Israel», 01-02-2019.
  2. Fernández Palomo, Laura. «Nueva coalición centrista israelí crea una alternativa real a Netanyahu» (en castellà). La Vanguàrdia, 21-02-2019.
  3. «El líder de l'oposició a Israel formarà un govern d'unitat amb Netanyahu». Ara, 26-03-2020.
  4. Hoffman, Gil. «Blue and White splits as unity deal with Likud approaches» (en anglès). The Jerusalem Post, 27-03-2020.
  5. Breuer, Eliav; Meitav, Roman. «Gantz and Sa'ar sign political merger in bid to take votes from Lapid» (en anglès). The Jerusalem Post. [Consulta: 21 juliol 2022].
  6. Keller-Lynn, Carrie. «Ex-IDF chief Eisenkot, former Yamina minister Kahana join Gantz-led ‘National Camp’» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2022].
  7. Bellés, Dolors. «Netanyahu i l'opositor Gantz acorden de crear un govern d'emergència a Israel». El Punt Avui, 17-10-2023.
  8. «אחרי סער: גם גנץ מעדכן את שם המפלגה שלו» (en hebreu). [Consulta: 13 març 2024].
  9. «Gideon Sa'ar to break away from National Unity, demands to join Israel's war cabinet» (en anglès). The Jerusalem Post, 12-03-2024.
  10. Benny Gantz. «Benny Gantz, Netanyahu Rival, Gives Campaign Launch Speech - Full English Transcript» (en anglès).
  11. Benny Gantz. «I believe in hope» (en anglès). The Times of Israel, 30-01-2019.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Resiliència per a Israel