Resolució 1514 de l'Assemblea General de les Nacions Unides
| Identificador de llei o regulació | A/RES/1514 (XV)  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | resolució de l'Assemblea General de Nacions Unides | ||
| Votat per | sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides (Sessió:15) 89  , 0  , 9 | ||
| Data de publicació | 14 desembre 1960 | ||
| Tema | Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials | ||
| Obra completa a | un.org… | ||
La Resolució 1514 de l'Assemblea General de les Nacions Unides (també coneguda com a Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials) va ser una pedra angular del moviment de descolonització. Aprovada el 14 de desembre de 1960, aquesta resolució feia una crida a la independència de les colònies, considerant els drets humans fonamentals i la carta de les Nacions Unides.
La resolució[modifica]
La resolució declara que la subjecció dels pobles a domini estranger és una denegació dels drets humans fonamentals, és contrària a la carta de les Nacions Unides i compromet la causa de la pau i la cooperació mundials. Així mateix, la resolució especifica que tots els pobles tenen dret a la lliure determinació, i que s'han de prendre mesures per traspassar el poder als pobles colonitzats, sense condicions i sense repressió pel mig.[1]
La votació[modifica]
- A favor: Afganistan, Albània, Alt Volta, Aràbia Saudita, Argentina, Àustria, Belarús, Birmània, Bolívia, Brasil, Bulgària, Cambodja, Camerun, Canadà, Ceilan, Txad, Txecoslovàquia, Xile, Xina (Taiwan), Xipre, Colòmbia, Congo, Costa d'Ivori, Costa Rica, Cuba, Dinamarca, Equador, Egipte, El Salvador, Etiòpia, Filipines, Finlàndia, Gabon, Ghana, Grècia, Guatemala, Guinea, Haití, Hondures, Hongria, Índia, Indonèsia, Iran, l'Iraq, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Japó, Jordània, Laos, Líban, Libèria, Líbia, Luxemburg, Madagascar, Malàisia, Mali, el Marroc, Mèxic, Nepal, Nicaragua, Níger, Nigèria, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paraguai, Perú, Polònia, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Romania, Senegal, Síria, Somàlia, Sudan, Suècia, Tailàndia, Togo, Tunísia, Turquia, Ucraïna, Unió Soviètica, Uruguai, Veneçuela, Iemen, Iugoslàvia.
- En contra: cap.
- Abstencions: Austràlia, Bèlgica, Espanya, Estats Units, França, Portugal, Regne Unit, República Dominicana, Sud-àfrica.[2]
Amb excepció de República Dominicana, els països que es van abstenir eren potències colonials en aquest temps.
- Absents: Dahomei.
Després de la resolució[modifica]
En 2000, amb motiu del 40è aniversari de la Resolució 1514, l'Assemblea General de l'ONU va adoptar la Resolució 55/146, que va declarar al període entre 2001-2010 com el Segon Decenni Internacional per a l'Eliminació del Colonialisme. Això és conseqüència d'haver estat el període entre 1990-2000 com el Decenni Internacional per a l'Eliminació del Colonialisme.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
Vegeu texts en català sobre Resolució 1514 de l'Assemblea General de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- Les Nacions Unides i la descolonització
- Nota introductòria per E. McWhinney, procedural history note and audiovisual material a la Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials a l'Arxiu Històric de la Biblioteca Audiovisual de les Nacions Unides per al Dret Internacional