Retrat de Paul Guillaume

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaRetrat de Paul Guillaume
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorAndré Derain Modifica el valor a Wikidata
Creació1919
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida81 (alçària) × 64 (amplada) cm
Col·leccióCol·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF 1960 40 Modifica el valor a Wikidata

Retrat de Paul Guillaume (Portrait of Paul Guillaume) és un quadre d'André Derain dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Història[modifica]

Derain conegué el jove marxant Paul Guillaume l'any 1916 a través de Max Jacob[1] i aconsellat per un altre poeta i crític d'art, Guillaume Apollinaire. L'any 1916, Paul Guillaume dedicà una exposició personal a Derain a la seua galeria de la Rue de Miromesnil i va comptar amb l'ajut de cinc poetes per a escriure els textos del catàleg: el mateix Apollinaire, Blaise Cendrars, Max Jacob, Pierre Reverdy i Fernand Divoire.[2]

Descripció[modifica]

Aquest oli sobre tela de 81 × 64 cm, que D. H. Kahnweiler datà el 1919 en un llibre publicat el 1920,[2] representa un Paul Guillaume força diferent del que pintà Modigliani ben pocs anys abans: la mirada ja no és arrogant sinó tenyida d'una vaga tristesa i amb un aire impassible i distant, mentre que la postura del model -lleugerament inclinat cap endavant, amb el braç recolzat damunt d'un llibre- suggereix que està absort en els seus pensaments.[1] El seu bust es destaca contra el fons blau compost per pinzellades horitzontals. El seu vestit i corbata de llacet també són de color blau, igual que els seus ulls. Sosté una cigarreta gairebé extingida a la mà esquerra (l'únic aspecte relaxat de la pintura). La semblança física del retrat amb el model no és gaire fidedigna, ja que els trets facials semblen asimètrics.[2]

Els tons que dominen en el quadre són frescos i blaus, el color predilecte de Paul Guillaume. La suavitat de la llum i de la pinzellada recorda els retrats de Renoir.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 220-221.
  2. 2,0 2,1 2,2 Museu de l'Orangerie Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine. (francès) i (anglès)

Enllaços externs[modifica]