Rhus typhina
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 61984086 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Anacardiaceae |
| Gènere | Rhus |
| Espècie | Rhus typhina L., 1756 |
El sumac de Virgínia o sumac americà[1] (Rhus typhina) és una espècie d'arbust o arbret de fulla caduca dins la família Anacardiaceae, nativa de l'est d'Amèrica del Nord. Es troba principalment al sud-est del Canadà, el nord-est i el centre-oest dels Estats Units, i les muntanyes Apalatxes,[2] però es cultiva àmpliament com a planta ornamental a tot el clima temperat.[3]
Descripció[modifica]
Rhus typhina és un arbust caducifoli dioic o petit arbre que creix fins a 5 m d'alt i 6 m d'ample. Són verd groguenc les masculines, vermelloses les femenines, gairebé sempre en exemplars diferents. Té fulles compostes pinnades alternes i mesura de 25 a 55 cm de llarg.[4] Els pecíols i tiges estan densament coberts de pèls vermellosos. Presenta flors petites, de color blanc verdós a groc pàl·lid.[4] Floreix de maig a juliol i els fruits maduren de juny a setembre en l'àrea de distribució original d'aquesta espècie.[5] El fullatge de tardor té tons brillants de vermell, taronja i groc.[6]
L'híbrid obtingut pel Rhus Thyphina y Rhus glabra ha sigut anomenat alternativament Rhus Xpulvinata Greene o Rhus Xborealis Greene Rhus.
Aquesta espècie d'arbre és de caràcter ornamental pel seu atractiu aspecte i pel seu fullatge de color vermell viu a la tardor, destacant-se com a exemplar aïllat o formant petits grups.
Requeriments edàfics[modifica]
El sòls idonis per a un sumac americà són els sòls calcaris, amb un pH entre 8,5 i 7,5, també tolera els sòls neutres i lleugerament àcids, amb un pH entre el 7,5 i 5,5. Aquesta espècie requereix un sol humit o estàndard, amb una quantitat d'aigua molt propera o menor a la capacitat que té el sol de retenir aquesta mateixa. T[7]
Pel que fa la textura del sòl, es desenvolupa bé en terreny fèrtil, amb una quantitat d'hummus mitjana,[8] solt, arenós, ben drenat. Però és capaç de viure en terreny pobre, superficial, sec i pedregós.[4]
Tolerancies i resistencies[modifica]
Condicions climàtiques[modifica]
Aquest arbust presenta una gran resistència a les gelades, pot resistir glaçades inferiors a -15 °C, aquesta espècie viu bé en zones d'interior i muntanyes. També encara que requerin un sòl mitjanament humit pot estar exposat a ple sol, resisteix bé la calor i tolera certa manca d'aigua en els mesos més secs.[8][7]
Altres[modifica]
| Tolera i reisteix | SI | NO |
|---|---|---|
| Vent | X | |
| Proximitat al mar | X | |
| Contaminació urbana | X | |
| Contaminació industrial | X | |
| Exposició al sol | X |
Hàbitat i propagació[modifica]
Amb ajuda antropogènica, Rhus typhina s'ha dispersat en gairebé tots els hàbitats, des del centre fins a les muntanyes, inclosos les vores de les carreteres, les terres de cultiu i les àrees protegides. Com a arbust clonal, Rhus typhina posseïa una alta taxa de propagació, que variava de 6,3 m/ 3 anys en hàbitats estèrils a 6. 7 m/ 3 anys en les fèrtils. El fet que cada fragment d'arrel pugui convertir-se en un nou individu fa que Rhus typhina sigui molt difícil d'erradicar una vegada establerta. Des d'un punt de vista biològic, es creu que Rhus typhina és una planta invasora a Beijing.
Exemplars notables als Països Catalans[modifica]
Espècie aŀlòctona escapada de jardineria, que és freqüent a Europa però ha estat molt poc citada a Catalunya, concretament en dos llocs de la vall alta del riu Segre, també se situa en una vall dels Pirineus, més oriental.
Taxonomia[modifica]
L'epítet específic typhina s'explica en la descripció de la planta de Carl Linnaeus i Ericus Torner amb la frase "Ramis hirtis uti typhi cervini", que significa "les branques són aspres com les banyes en vellut"
Etimologia[modifica]
- Rhus: nom genèric que deriva de la paraula grega per a "vermell", una al·lusió als cridaners colors de tardor d'algunes espècies.
- typhina: epítet llatí que significa "com el gènere Typha"
Sinonímia[modifica]
- Datisca hirta L.
- Rhus hirta (L.) Sudw.
- Schmaltzia hirta (L.) Small
- Toxicodendron typhinum (L.) Kuntze
Cultivars[9][modifica]
- Rhus typhina var. arborescens Willd.
- Rhus typhina var. filicifolia Demcker
- Rhus typhina var. filicina Sprenger
- Rhus typhina var. frutescens Willd.
- Rhus typhina var. laciniata Hort
- Rhus typhina var. laciniata Manning ex Rehder
Galeria d'imatges[modifica]
-
Color ataronjat de les fulles -
Fruit -
Tronc
Referències[modifica]
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 3 gener 2023].
- ↑ Pot causar important al·lèrgia de contacte.United States Geological Survey: "Rhus typhina Range Map" accessed 2008-03-02 Arxivat 2012-06-26 a Wayback Machine.
- ↑ «Rhus typhina L. | Plants of the World Online | Kew Science» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Uva, Richard H.; Neal, Joseph C.; Ditomaso, Joseph M. Weeds of The Northeast. Ithaca, NY: Cornell University Press, 1997, p. 326–327. ISBN 0-8014-3391-6.
- ↑ «Rhus». USDA Forest Service. Arxivat de l'original el 2009-02-19. [Consulta: 11 gener 2022].
- ↑ RHS A-Z encyclopedia of garden plants. United Kingdom: Dorling Kindersley, 2008, p. 1136. ISBN 978-1405332965.
- ↑ 7,0 7,1
- ↑ 8,0 8,1 Josep, Selga Casarramona,. Guia per a la selecció d'espècies de verd urbà : jardineria. Diputació Barcelona, 2015. ISBN 978-84-9803-703-6.
- ↑ «Rhus typhina L.» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2023].
Bibliografia[modifica]
Aymerich ,Pere. Notes sobre flora aŀlòctona a Catalunya.II. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 3-21. 2019 ISSN 2013-3987 [Consulta: 10 de gener 2022]
Enllaços externs[modifica]
- Wang, Guangmei; Jiang, Gaoming; Yu, Shunli; Li, Yinghao; Liu, Hui «Invasion possibility and potential effects of Rhus typhina on Beijing municipality». Journal of Integrative Plant Biology, 50, 5, 2008-05, pàg. 522–530. DOI: 10.1111/j.1744-7909.2008.00660.x. ISSN: 1744-7909. PMID: 18713419.
- «Rhus typhina». Fire Effects Information System (FEIS). [Consulta: 11 gener 2022].