Ribera de Vallmarçana

Infotaula de geografia físicaRibera de Vallmarçana
TipusCurs d'aigua
Inici
Cota inicial867,1 m
Regió/prov.Catalunya Catalunya del Nord
LocalitzacióUnió del Còrrec del Grau de Llavanós amb el Torrent de l'Orri
Final
Cota final513 m
Entitat territorial administrativaPirineus Orientals (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDesembocadura en la Tet, entre Joncet i Serdinyà
DesembocaduraRiu Tet Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 31′ 57″ N, 2° 18′ 44″ E / 42.532606°N,2.312328°E / 42.532606; 2.312328
42° 33′ 56″ N, 2° 18′ 56″ E / 42.565528°N,2.315519°E / 42.565528; 2.315519
Dades i xifres
Mida7,6 (longitud) km
TravessaEscaró i Serdinyà (Conflent)

La Ribera de Vallmarçana és un riu de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, que neix en el terme d'Escaró i discorre posteriorment pel de Serdinyà, on s'aboca en la Tet.

Terme d'Escaró[modifica]

La Ribera de Vallmarçana es forma per la unió del Còrrec del Grau de Llavanós, que prové del sector sud-oest del terme, amb el Còrrec de l'Orri, que ho fa del sud-est. La part alta d'aquest torrent és el Canal Llis, i abans de fusionar-se amb l'esmentat anteriorment, rep per l'esquerra el Còrrec de la Coma Negra. El primer, a més, hi aporta el Còrrec de les Espenades, i el segon, el Còrrec de la Coma. Un cop formada, al lloc on hi ha el salt d'aigua anomenat la Fou, la Ribera de Vallmarçana rep per l'esquerra els còrrecs de les Colomines i de les Pereres, després per la dreta el Còrrec de les Volades, passa a llevant del poble d'Escaró, on rep per la dreta el Còrrec dels Polls, i un bon tros més avall del poble rep per l'esquerra el Còrrec del Clot de Llívia i després per la dreta la Ribera d'Aituà. Just abans i després de rebre aquest darrer riu, la de Vallmarçana rep dos còrrecs amb el mateix nom: Còrrec de les Planes, i després per la dreta el Còrrec de les Vinyes. Després travessa el Bosc Comunal del Conflent. Tot seguit, rep per l'esquerra els còrrecs dels Bauços de les Planes i del Solà del Pere i per la dreta el de les Costes i, ja a prop del límit comunal, també per l'esquerra el Còrrec dels Bauços, amb el de l'Hortal. Després, a l'alçada de la Coma del Mas, fa durant un breu tram de termenal entre Escaró i Serdinyà.

Terme de Serdinyà[modifica]

Un cop del tot en terme de Serdinyà rep per la dreta el Torrent de Campestre, i ja no rep cap afluent important fins al lloc on s'aboca en la Tet, entre Joncet i Serdinyà.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «70 - Escaró». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032. 
  • Becat, Joan. «161 - Serdinyà i Joncet». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Escaró i Serdinyà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]