Ricard Wyneken Segimon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRicard Wyneken Segimon
Biografia
Naixement11 maig 1882 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1935 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Reus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócomerciant, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnión Patriótica Modifica el valor a Wikidata

Ricard Wyneken Segimon (Reus, 1882 - Barcelona, 1935) va ser un comerciant i polític català.

Fill de Ricard Wyneken Liechstenberg, comerciant alemany casat amb la reusenca Antònia Segimon Rodés, estudià Dret a la Universitat de Barcelona, professió que no va arribar a exercir per tal de dedicar-se plenament als negocis del seu pare.[1] Entrà en política de jove, militant sempre en partits monàrquics i de dretes, cosa que el portà a ocupar el càrrec de primer tinent d'alcalde en diversos ajuntaments reusencs durant la dictadura de Primo de Rivera. Va ser cap comarcal del partit Unión Patriótica i home clau d'aquest partit en tots els ajuntaments de la dictadura de Primo de Rivera, fins que el desembre de 1928 l'alcalde Jaume Plana va ser elegit cap local de la UP desbancant Ricard Wyneken, que, decebut, presentà la dimissió dels seus càrrecs a l'ajuntament.[2]

El 1927 pronuncià una conferència als locals d'UP, El momento político actual, que va fer imprimir. Va publicar, sempre en castellà, a la premsa local, sobretot al Semanario Católico de Reus, Diario de Reus, Las Circunstancias, Lo Somatent, Revista del Centro de Lectura, Heraldo de Reus, i a Color. Va dirigir, el 1927, el setmanari La Unión, pòrtaveu local de la Unión Patriótica, que durà poc. Recollí en un llibre, que quedà inèdit, poesies publicades en diversos llocs i d'altres no publicades.[1]

Va ser un dels ponents de les interessants Converses sobre temes d'interès local celebrades al Centre de Lectura l'any 1931, amb el tema "Complement de cultura", unes converses que van permetre planificar el desenvolupament de la ciutat durant el període republicà.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 691. 
  2. Roig, Josep M. "La dictadura de Primo de Rivera a Reus" A: Història general de Reus, vol. IV. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 58. ISBN 8489688214
  3. «Converses sobre temes d'interès local». CCUC. [Consulta: 8-V-2015].