Ricardo Rousselot

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRicardo Rousselot
Biografia
Naixement10 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Activitat
Ocupaciócal·lígraf Modifica el valor a Wikidata
Logotip de la marca de cigarretes Ducados, creat per Rousselot.

Ricardo Victor Rousselot (El Chaco, Argentina, 10 de novembre de 1936) és un cal·lígraf i dissenyador gràfic. Forma part d'una generació de dissenyadors argentins que es van instal·lar a Barcelona entre 1967 i 1977[1] i van contribuir decisivament a la renovació del disseny a Catalunya i a l'estat espanyol.[2]

Carrera[modifica]

Rousselot és considerat un dels grans mestres de la cal·ligrafia de finals del segle XX[3] i és un dissenyador gràfic de reconegut prestigi internacional.[4] Ha estat convidat per nombroses escoles a impartir classes, tallers i conferències, i és autor d'articles sobre disseny, tipografia i cal·ligrafia. En els anys 2001 i 2003 va ser nominat als Premios Nacionales de Diseño [5] que reconeixen aquelles trajectòries professionals que han excel·lit en el camp del disseny o de la innovació a l'estat espanyol.

Ha estat membre de Design for the World,[6] és membre de BCD (Barcelona Centre de Disseny), de l'ADG/FAD i soci d'honor del Col·legi de Dissenyadors Gràfics de Catalunya.[7]

Ricardo Rousselot és el creador de la identitat visual de marques com El Corte Inglés, La Casera, Smoking, Alfaguara, Borges, Casa Tarradellas, Panrico, Spanair i és l'autor del disseny de la capçalera del diari La Vanguardia, entre d'altres.

Chicago[modifica]

Ricardo Rousselot es va sentir fortament atret pel dibuix i la cal·ligrafia des de jove.[8] Tant els seus pares, Carlos Leon Gustavo Rousselot Schmidt i Cleila Lilia Fleitas, com alguns mestres de van estimular el seu l'interès per aquestes matèries.[9] A començament de la dècada de 1950, després de cursar estudis de comerç, comença a treballar a Buenos Aires en el camp de les arts gràfiques.[10] L'inici de la seva carrera professional ve marcada per la incorporació a l'estudi Enrique Petersen de Buenos Aires, el 1957, on descobreix les possibilitats comunicatives de la tipografia. Entre 1959 i 1961, realitza treballs per a empreses de Buenos Aires especialitzades en el camp de la comunicació gràfica -la impremta Lesague o Omnigraf, entre d'altres- [11] gràcies als quals, Rousselot adquireix bagatge en el disseny d'envasos -per a perfumeria, especialment- retolació, creació cal·ligràfica i, també en direcció d'art.[12] A començament de 1962 es trasllada amb la seva família a Chicago on hi romandrà fins al 1969.[13] Treballa per a Ficho & Corley Inc, on aprofundeix els seus coneixement sobre cal·ligrafia i tipografia amb el mestre Carl Corley, deixeble d'Oswald Cooper i Frederic Goudy, col·labora en el disseny de publicacions -com Playboy- i realitza diverses campanyes publicitàries per a agències líders com la J.W.Thompson, Young & Rubicam.[14] El 1967 amplia la seva activitat laboral a Chicago treballant com a freelance i per a Graphique Ltd, al costat de Michael Gournoe i Donald Moravick.[15]

Retorn a l'Argentina[modifica]

El 1969, en retornar a l'Argentina, és nomenat director d'art de l'agència Ricardo de Luca[16] Publicidad, una de les empreses publicitàries més rellevants del país.[17] Un any després, el 1970, estableix el seu propi estudi de Disseny, Imatge Coorporativa i Packaging a l'avinguda Rivadavia 755 de Buenos Aires i, al mateix temps dirigeix un servei de fototitulars tipogràfics destinats a publicitat que compagina amb la docència a l'Escuela Panamericana de Arte.[18] Entre 1973 i 1975, Rousselot és director d'art de Canal 7 -canal públic de televisió de Buenos Aires- i s'encarrega del disseny i impressió de Diario Norte de Resistencia de la Província del Chaco.[19]

Barcelona[modifica]

El 1975, la trajectòria professional de Ricardo Rousselot fa un nou gir en establir-se a Barcelona. Al principi col·labora amb l'estudi de Carlos Rolando i, poc després amb el d'Albert Chust, bo i aportant la seva experiència en campanyes publicitàries. El 1978, Rousselot crea una agència de disseny pròpia -Rousselot Diseñadores- per respondre els encàrrecs de grans marques de la indústria catalana i espanyola: Tabacanarias, Tabacs de Filipines, Domecq, Larios, Grup Miquel i Costas, Perfumeríes Dana, Elida Gibbs, Puig i Myrurgia, La Casera, Kass. Crea també la imatge de diferents productes de Tabacalera Española, S.A. com Ducados, Fortuna, Farias o Bisonte.

El 1981, dissenya el logotip del diari La Vanguardia de Barcelona -el qual redissenyarà el 2009. Des de 1992 col·labora amb els arquitectes Tusquets, Diaz & Associats; s'encarrega de la senyalització de l'Auditori Alfredo Krauss[20] de Las Palmas de Gran Canaria, i diverses peces de senyalització pel Palau de la Música de Barcelona[21] i per als constructors Núñez & Navarro. També es responsabilitza del disseny de les plaques pel premi Dècada d'Oscar Tusquets Blanca i la Fundació Gala-Dalí i de senyalètica de les Olimpíades Barcelona'92.

L'any 2000, torna a fundar l'agència Rousselot creada el 1978 que passa a anomenar-se Grupo Erre Rousselot,[22] especialitzat en imatge corporativa, branding, packaging i senyalètica.

Referències[modifica]

  1. ↑ Es tracta de Mario Eskenazi, Alberto Lievore, Jorge Pensi, Carlos Rolando, América Sánchez, Norberto Chaves i el mateix Ricardo Rousselot. Vegeu: CHAVES, Norberto (2006) Seis diseñadores argentinos de Barcelona. Barcelona, Santa&Cole ISBN 84-932053-8-9
  2. ↑ «Seis diseñadores argentinos de Barcelona». DIB. Diseño Iberoamericano. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 30 juny 2014].
  3. ↑ Castro Noguera, Eduardo. «¡La caligrafía vive! Retrospectiva de Ricardo Rousselot». Culturamas. Revista de Información Cultural.
  4. ↑ «El disseño Gráfico de la "A" a la "Z"». Educastur. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 16 juny 2014].
  5. ↑ Pàgina oficial Premios Nacionales de Innovación y de Diseño Arxivat 2014-07-02 a Wayback Machine.
  6. ↑ ONG creada el 1998 a Barcelona amb l'objectiu de reunir dissenyadors voluntaris en la prestació de serveis a les poblacions desfavorides i a entitats de cooperació i solidaritat internacionals, segons http://www.youthxchange.net/main/designfortheworld.asp Arxivat 2012-12-23 a Wayback Machine.
  7. ↑ Podesta, Gabriel. «Conferencia Ricardo Rousselot». ESDI.
  8. ↑ Rousselot, Ricardo. «El muchachito que dibujaba letras…». Unos tipos duros. Teoría y práctica de la tipografía.
  9. ↑ «Entrevista y Workshop de Lettering de Ricardo Rousselot». Complot. Escuela de Creativos. Arxivat de l'original el 2014-07-04. [Consulta: 30 juny 2014].
  10. ↑ «Ricardo Rousselot». My fonts.
  11. ↑ Navarro, Alfredo. «El diseño gráfico de la "A" a la "Z". ROUSSELOT, Ricardo». Educastur. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 16 juny 2014].
  12. ↑ «Entrevista a Ricardo Rousselot». DCGV.
  13. ↑ Palau, Víctor. «Ricardo Rousselot: «El Premio Nacional de Diseño me la refanfinfla»». Graffica.
  14. ↑ «J.W. Thompson».
  15. ↑ «Ricardo Rousselot. Trayectoria». Grupo Erre. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 30 juny 2014].
  16. ↑ «Ricardo de Luca». Fundación Konex.
  17. ↑ «Historia de las Agencias de Publicidad en Argentina». Cámara argentina de agencias de medios. Arxivat de l'original el 2014-07-03. [Consulta: 30 juny 2014].
  18. ↑ «Escola Panamericana d'Art». Arxivat de l'original el 2014-06-18. [Consulta: 16 juny 2014].
  19. ↑ «Ricardo Rousselot: del obraje al mundo de las letras y el diseño». Diario Norte ChacoResistencia, 28-09-2013.
  20. ↑ «Auditori Alfredo Kraus». Arxivat de l'original el 2014-05-22. [Consulta: 16 juny 2014].
  21. ↑ «Palau de la Música Catalana».
  22. ↑ Rousselot, Ricardo. «Grupo Erre».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ricardo_Rousselot&oldid=33160708»