Riera de Valldeperes
Tipus | Curs d'aigua | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Cota inicial | 683 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Viver i Serrateix (Berguedà) | ||||
Localització | Capdecosta | ||||
Final | |||||
Cota final | 359 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Bages (Catalunya) | ||||
Localització | Cardona | ||||
Desembocadura | Cardener | ||||
| |||||
Afluent | 14 (4xD i 10xE)[1]
| ||||
Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | ||||
Dades i xifres | |||||
Mida | 6,89 () km | ||||
Superfície | 947,6 ha | ||||
Pendent | 5,12 % | ||||
La Riera de Valldeperes[2] és un afluent per l'esquerra del Cardener.
Neix al terme municipal de Viver i Serrateix i desguassa al Cardener[3] aigües amunt del Pont de Malagarriga després d'haver travessat l'extrem nord-occidental del terme municipal de Navars
Municipis per on passa[modifica]
Des del seu naixement, la Riera de Valldeperes passa successivament pels següents termes municipals.
Longitud (en m.) | % del recorregut | |
---|---|---|
Per l'interior del municipi de Viver i Serrateix | 2.842 | 41,20% |
Per l'interior del municipi de Navars | 3.916 | 56,77% |
Fent frontera entre Cardona (a ponent) i Navars (a llevant) |
140 | 2,03% |
Xarxa hidrogràfica[modifica]
La xarxa hidrogràfica de la Riera de Valldeperes està constituïda per 29 cursos fluvials que sumen una longitud total de 24.483 m.
Distribució municipal[modifica]
El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Valldeperes transcorre pels següents termes municipals:
Distribució per municipis de la xarxa[4] | ||
Municipi | Nombre de cursos o trams |
Longitud que hi transcorre |
---|---|---|
Navars | 16 | 14.868 m. |
Viver i Serrateix | 14 | 6.615 m. |
Cardona | 1 | 140 m. |
Afluents destacables[modifica]
- ⊗ El Torrent de Valldeperes
- ⊗ El Torrent de Queralt
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
- ↑ Guia d'espais d'interès natural del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1999. ISBN 84-87618-34-0.
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.