Rosa Rodés i Mir

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRosa Rodés i Mir
Biografia
Naixement31 maig 1906 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguitarrista, professora de música Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra Modifica el valor a Wikidata

Rosa Rodés i Mir, coneguda també com a Rosita Rodés, (Barcelona, 31 de maig de 1906[1] - ?) fou una guitarrista i professora de guitarra catalana.

Biografia[modifica]

Rosa Victòria Rodés i Mir va néixer al carrer Alegria de Barcelona, filla del comerciant Miquel Rodés i Sancho i de Francesca Mir i Teresa, ambdós naturals de la vila de Gràcia.[1]

Va ser deixeble del guitarrista Miquel Llobet i Solés, juntament amb la guitarrista argentina María Luisa Anido i la austríaca Luise Walker. Començà els seus estudis de guitarra amb nou anys amb Miquel Mas i Bargalló, passant més tard a estudiar amb Llobet. Va oferir el seu primer concert abans als setze anys, al centre de l'Orfeó Gracienc, el 21 de gener de 1923.[2][3] A partir d'aquell primer concert en públic del que tenim constància, va oferir sovint concerts a sales de Barcelona, com ara la prestigiosa Sala Mozart l'11 de novembre de 1927.[4] Poc després, a partir del 13 de desembre, Ràdio Barcelona oferia en antena les seves interpretacions a la guitarra, en emissions periòdiques que acabarien el 1935.[5] En aquella època interpretava obres dels clàssics de la guitarra espanyola: Tàrrega, Pujol, Sor i Llobet, així com transcripcions per a guitarra d'obres d'altres autors. El 22 d'abril de 1928 es presentava en concert a l'Acadèmia Marshall,[6] amb un programa que va incloure, a més dels compositors abans esmentats, peces de Schumann, Bach i Falla. Pocs dies més tard oferia un concert a Alcoi, en un esdeveniment organitzat per l'agrupació d'instruments de corda Artística Alcoiana[7] i dies més tard a Vilanova i la Geltrú, en el saló de concerts de l'Orfeó Vilanoví.

A finals d'aquell 1928 oferia un concert a la Meistersaal de Berlín. L'èxit va ser molt important considerant que es tractava d'un concert per instrumentistes de guitarra. Arran d'aquest concert va ser contractada per a enregistrar discos en aquell país.[8]

L'any 1931 es va presentar a les oposicions per una plaça de professora de guitarra a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, que no va guanyar, sent nomenat professor Juan Parras del Moral.[9] Es va establir com a professora de forma privada, en el seu domicili del número 47 de la Ronda de Sant Pere.[10] El 15 de desembre de 1931 oferia un recital de guitarra a la Filharmònica de Tarragona, el primer recital amb aquest instrument en la societat tarragonina.[11] La premsa de la ciutat comentava aleshores els seus èxits a Berlín, Dresden i Londres, així com un concert ofert el setembre de 19631 a les Coves del Drac, a Manacor.[12]

El 30 de novembre de 1935 oferia un concret en la Salle Gaveau de París, interpretant obres de diferents compositors espanyols: Villar, Tàrrega, Malats, Granados, Moreno Torroba, Pujol i Albéniz, que va repetir en algunes ocasions més.[13] Entre els assistents al primer concert es trobava l'ambaixador d'Espanya a França, Juan Francisco de Cárdenas y Rodríguez de Rivas, i la seva esposa.[14]

Fou la primera guitarrista dona en oferir un concert al Palau de la Música Catalana, el 20 de desembre de 1936.[15] En aquella ocasió es oferir un Festival homenatge a la dona a profit dels infants refugiats, a càrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, on van participar l'Esbart Infantil de l'Ateneu Republicà de Gràcia, Rosa Rodés, Rosa Balcells i Conxita Badia, aquesta acompanyada al piano per Maria Teresa Balcells.[16] Al llarg de la guerra civil espanyola va continuar oferint concerts a Barcelona, sovint integrats en activitats polítiques.[17] El 18 de maig de 1939 va oferir un concert, juntament amb la pianista Enriqueta Garreta i el violinista Enric Colominas, al saló d'actes de l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona.[18]

Acabada la guerra, va oferir el seu primer concert el 22 de febrer de 1942, en el Palau de la Música Catalana, en un homenatge a qui havia estat el seu mestre, Miquel Llobet.[2] Va fer servir aquell dia una guitarra que havia pertangut al seu mestre.[19] Un any més tard oferia un altre concert al mateix escenari, el 28 de març de 1943,[20] i poc després oferia un concert a Tarragona, el 5 de maig, a l'anomenat Teatre d'Educació i Descans.[21] De nou un any després reapareixia en la Sala Mozart de Barcelona, en un concert organitzat per la Penya Guitarrística Tàrrega, l'1 d'abril de 1944.[22] Aquestes actuacions anuals tindrien la seva continuació l'11 de març de 1945, en un concert en la Sala Mozart.[23] El juny de 1946 participà en un concert al Cottolengo del Pare Alegre, en una festa en honor de malalts acollits per la institució. Fou l'últim concert seu esmentat en hemeroteques.[24]

Una de les guitarres que Rosa Rodés va utilitzar en els seus concerts, del lutier Francisco Simplicio, de l'any 1930 i amb número de sèrie 285,[25] va ser adquirida el 2008 als hereus de la guitarrista pel concertista italià Stefano Grondona.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Registre de naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1906, número de registre 5899.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Programa de mà del concert d'homenatge a Miquel Llobet». Palau de la Música Catalana, 22-02-1942. [Consulta: 22 juliol 2020].
  3. ↑ «La música - Orfeó Gracienc». La Publicitat, 23-01-1923, pàg. 6.
  4. ↑ «Anunci de la Sala Mozart». El Diluvio, 10-11-1927, pàg. 8.
  5. ↑ «La T. S. F.». La Veu de Catalunya, 13-12-1927.
  6. ↑ DELLAS «En la Acadèmia Marshall». El Diluvio, 23-04-1928, pàg. 27.
  7. ↑ «De Alcoy - Conciertos». Las Provincias [València], 04-05-1928, pàg. 6.
  8. ↑ Música - Ilustración Ibero-Americana [Barcelona], novembre 1928, pàg. 26.
  9. ↑ «Nombramiento de un profesor». El Diluvio, 31-10-1931, pàg. 6.
  10. ↑ «Demandes». La Vanguardia, 15-05-1932, pàg. 38.
  11. ↑ «Filharmònica de Tarragona - Noticiari». La Cruz [Tarragona], 04-11-1931, pàg. 2.
  12. ↑ «Filharmònica de Tarragona - Rosa Rodés i la crítica». La Cruz [Tarragona], 13-12-1931, pàg. 4.
  13. ↑ «Rosita Rodés en la Sala Gaveau». El Diluvio, 24-11-1935, pàg. 26.
  14. ↑ «Rosita Rodés en Barcelona». El Diluvio, 01-01-1936, pàg. 10.
  15. ↑ «La Guitarra al Palau (1910-1940)». Centre de Documentació de l'Orfeó Català. [Consulta: 22 juliol 2020].
  16. ↑ «Programa de mà del Festival homenatge a la dona a profit dels infants refugiats». Palau de la Música Catalana, 20-12-1936. [Consulta: 22 juliol 2020].
  17. ↑ «Recital a honor dels milicians al Pavelló de Romania». La Humanitat, 07-02-1937, pàg. 5.
  18. ↑ «La música - En el Hospital de la Cruz Roja - Un concierto». La Vanguardia [Barcelona], 19-05-1939, pàg. 10 [Consulta: 28 febrer 2023].
  19. ↑ «Palacio de la Música - Rosa Rodés». La Vanguardia, 24-02-1942, pàg. 2.
  20. ↑ «Palacio de la Música - La guitarrista Rosa Rodés». La Vanguardia, 30-03-1943, pàg. 7.
  21. ↑ «Instituto Musical de F.E.T y de las J.O.N.S - Rosita Rodés». Diario Espanyol [Tarragona], 05-05-1943, pàg. 3.
  22. ↑ «Sala Mozart - La guitarrista Rosa Rodés». La Vanguardia, 02-04-1944, pàg. 2.
  23. ↑ «Sala Mozart - Concierto de guitarra». La Vanguardia, 13-03-1945, pàg. 13.
  24. ↑ «Notas de Sociedad». Diario de Barcelona, 14-06-1946, pàg. 13.
  25. ↑ Milanese, Diego; Piazza, Umberto. Francisco Simplicio luthier (en italià). Milà: Edizioni Il Dialogo, 2010, p. 144-145. ISBN 978-88-904749-1-0. 

Bibliografia[modifica]

  • Herrera, Francisco. Mariel Weber, Vincenzo Pocci. Enciclopèdia de la guitarra R-Z (en castellà). Piles, Editorial de Música, 2004, p. 2221. ISBN 9788495026798. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosa_Rodés_i_Mir&oldid=32865357»