Rosa de te
  | |
Les roses de te, o rosers d'olor de te, són híbrids resultants d'encreuaments de diverses roses cultivades realitzats per rosaristes a principis del segle xix sobretot a França. Immediatament després de la seva introducció els rosaristes es van posar a treballar amb ells creuant-los primer amb roses de la Xina i després amb les Bourbon i Noisettes. Les roses de te són roses amb remontancia, cridades de te per la seva fragància que recorda al te negre xinès (encara que això no és sempre el cas).
Descripció[modifica]
Aquestes roses provenen de l'encreuament per una banda de Rosa × odorata, que a la vegada és un híbrid deRosa chinensis × Rosa gigantea i de l'altra banda d'un roser Borbó (Rosa chinensis × Rosa gallica o Rosa damascena 'semperflorens') o bé un roser Noisette (Rosa moschata × 'Old Blush').[1] Aquests rosers prefereixen l'exposició al sol o mitja ombra i es planten durant la tardor o la primavera.
Flors solitàries o en grups de 3; semidobles o dobles de suau perfum picant lleuger. La gamma de colors inclou tons pastel: blanc, rosa i (una novetat en aquells temps) de color groc a albercoc. Les flors individuals de molts d'aquests rosers són semi pendents i amb el cap cot, a causa de la feblesa de les tiges florals. Floreixen a l'estiu-tardor. En una rosa de te "típica", les poncelles són punxegudes i s'obren en flors afusades que es despleguen en forma d'espiral; els pètals tendeixen a retrocedir en les vores, produint un pètal amb una punta afuada, els tes són doncs, les primeres amb la forma clàssica de les roses de floristeria actuals.[2] Les tiges tendeixen a ser laxes i arquejades,amb poques espines.
Les fulles són de color verd pàl·lid i brillant.
Els rosers de te històrics, són poc rústics, de forma anàloga als híbrids de te, i molts tenen un comportament enfiladís. La seva mida ha de ser controlada sinó no floreixen adequadament. Necessiten estar en una posició protegida en el jardí. Són recomanables per bancals i bordures.
Història[modifica]
El primer roser de te, 'Adam', obtingut l'any 1833 hauria desaparegut segons alguns especialistes mentre que per a d'altres hauria estat rebatejat amb el nom de 'the President'[3]
Segons l'historiador de les roses Brent Dickerson, la classificació del te es deu tant a la comercialització com a la botànica; els viveristes del Segle_XIX volien etiquetar les seves varietats provinents d'Àsia com "tes" si tinien una forma de la flor desitjable, i "Xineses" si no ho la tenien.[1]
Galeria de varietats[modifica]
Alguns exemples:
- 'Archiduc Joseph', obtingut per Gilbert Nabonnand el1872 a partir d'una llavor de 'Mme. Lombard'. És un arbust vigorós amb flors rosa lilós i el centre rosa carn.
- 'Catherine Mermet', Guillot 1809, arbust amb flors molt plenes i grosses de color rosa carn.
- 'Devoniensis', Forster 1838 amb grans flors dobles blanques i tenyides de rosa o groc, i la varietat enfiladissa 'Climb.Devoniensis' per Parvitt Curtis el 1858
- 'General Schablikine', G. Nabonnand 1878, amb una floració molt abundant i gairebé contínua de flors carmí
- 'Lady Hillingdon' obtingut per Lowe i Shawyer en 1910 ('Papa Gontier' × 'Madame Hoste') de grans flors semi-dobles grogues i també 'Climb.Lady Hillingdon', Hicks 1917.
- 'Marie van Houtte', Ducher 1871, de flors molt dobles grogues tirant cap al vori (la varietat enfiladissa s'obtingué l'any 1936)
- 'Papa Gontier' G. Nabonnand 1883 i 'Climb Papa Gontier' Chevrier 1904, de flors roses semi-dobles
- 'Souvenir de Gilbert Nabonnand', Clément Nabonnand 1920, a les flors dobles perfumades que passen del groc al carmí
- 'Souvenir de Mme. Léonie Viennot', Bernaix 1898, de flors molt dobles de color coure amb reflexos grocs i roses.
Algunes imatges de varietats de la rosa de te i l'any d'obtenció aconseguida per diferents obtentors.
-
'Parks Yellow Tea-scented China', 1824. -
'Le Vésuve', Laffay 1825. -
'Safrano', Beauregard 1839. -
'Rival de Paestum', Béluze 1841. -
'Sombreuil', Robert 1850. -
'Gloire de Dijon', Jacotot 1853. -
'Duchesse de Brabant', Bernède 1857. -
'Maman Cochet', Cochet 1893. -
'Jaune d'Or', Oger 1864. -
'Catherine Mermet', Guillaud 1869. -
'Archiduc Joseph', Nabonnand 1892. -
'Mme Emilie Charron', Perrier 1895. -
'Lady Hillingdon', Lowe & Shawyer 1910.
Híbrids[modifica]
- Te-Poliantha, híbrids entre rosers de te i de Poliantha, arbusts amb petites flors perfumades i amb floració repetida.
- 'Bloomfield Abundance' esport de 'Cécile Brunner', Thomas 1920, petites flors roses agrupades en panicules portant fins a 30 flors
- 'Cécile Brunner' a les petites flors roses pàl·lida en panicules (12 flors max) i 'Climb.Cécile Brunner', Hops 1914
- 'Perla d'Or' Rambaud cap a 1883, o 'Yellow Cécile Brunner', d'un chamois virant al crema tenyit de saumon.
- Híbrids de te que provenen de l'encreuament de les roses de te i els Híbrid perpetu, són rosers arbustius amb grans flors.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 p147 à 152 les roses anciennes, Charlotte Testu, la maison rustique Flammarion, ISBN 2-7066-0139-6
- ↑ Filiberti, Daphne. «Hybrid Musks».
- ↑ Roses, Peter Beales, éd. du Chêne, ISBN 2-85108-589-1 p349