Vés al contingut

Rosina Galli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRosina Galli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1892 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 1940 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócoreògrafa, professora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGiulio Gatti-Casazza Modifica el valor a Wikidata

Rosina Galli (Nàpols, 1892 - Milà, 30 d'abril de 1940) fou una ballarina de ballet italiana, coreògrafa, ballet mistress[1][2] i professora de dansa. Després d'uns primers anys a Itàlia, es va traslladar als Estats Units d'Amèrica, on va ser contractada pel Metropolitan Opera de la ciutat de Nova York. Fou la prima ballerina (primera ballarina) del ballet de La Scala de Milà,[3] i del Ballet de Chicago, així com la première danseuse (primera ballarina) del Teatro San Carlo de Nàpols i del Metropolitan Opera de Nova York.[4]

Biografia[modifica]

Rosina Galli (1920)

Rosina Galli va néixer a Nàpols, on el seu pare era advocat. Va estudiar dansa a l'escola de ballet del Teatro San Carlo, convertint-se en la première danseuse de la companyia als 14 anys.[5] Quan se li va oferir el lloc de première danseuse al ballet de La Scala de Milà, la família es va traslladar a aquesta ciutat. Va debutar el 1910, als divuit anys, ballant en Pietro Micca (1871) i en Ballo Excelsior (1881, sobre música de Romualdo Marenco) de Luigi Manzotti.

El 1911 el seu pare i els seus dos germans van acompanyar Rosina a Gènova, des d'on Rosina i la seva mare van partir cap a Chicago. Rosina va actuar primer com a solista,[6] i després com a primera ballerina del Ballet de Chicago. El 1913 va ser contractada pel Metropolitan Opera de Nova York (MET).[7] Tot i que va representar un personatge secundari, caracteritzada com un elf, Galli va demostrar una tècnica rigorosa i va realitzar piruetes poderoses, en una interpretació que li va obrir les portes a continuant ballant en aquell teatre fins al 1931.[3] La seva parella en el MET fou Giuseppe Bonfiglio.[8] Als EUA va continuar els seus estudis amb Luigi Albertieri.[9]

Rosina Galli va ser la primera ballarina en l'estrena i en totes les representacions al MET de l'òpera Goyescas del compositor lleidatà Enric Granados, en gener i febrer de 1916. Inicialment Granados havia pensat en la ballarina Antonia Mercè "la Argentina" per a les representacions, però el director del MET, Giulio Gatti-Casazza, va imposar la seva amant, Rosina Galli, per aquest paper.[10]

El 1919, va començar a ensenyar dansa al MET, exercint també com a ballet mistress fins al 1935.[7] Com a professora, va aplicar l'estricte programa dels seus dies a La Scala, ensenyant el mètode Cecchetti.[11] Helen Tamiris, que va formar l'Escola de Dansa Americana el 1930, va ser una de les seves alumnes.[12] Entre les àmplies responsabilitats de Galli s'incloïa la coreografia, gràcies a la qual cosa Galli està acreditat en més de 100 representacions del MET,[13] com ara en Carmen (1924),[14] La traviata (1925),[15] i Merry Mount (1934).[16]

Va ser al MET on Galli va conèixer el seu futur marit, Giulio Gatti-Casazza, anteriorment superintendent de La Scala i després director del MET des del 1908. Inicialment Rosina fou la seva amant,[17][18] i es van casar el 1930 a l'església catòlica romana de St. Joseph de la ciutat de Jersey, Nova Jersey.[19] Quan el seu marit es va retirar el 1935, la parella va tornar a Itàlia, residint en una vil·la del llac Maggiore.[20] Rosina Galli va morir a Milà el 30 d'abril de 1940. Gatti, 23 anys més gran que ella, va morir el setembre següent.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Ballet master o ballet mistress és la persona encarregada de supervisar els assajos de ballet i el nivell tècnic dels ballarins.
  2. ↑ Opera News. Metropolitan Opera Guild, 1962, p. 278. 
  3. ↑ 3,0 3,1 LaGumina, Salvatore J. Italian American Experience. Routledge, 21 agost 2013, p. 165–. ISBN 978-1-135-58333-0. 
  4. ↑ Galli, Rosina The Forum, juliol 1919, pàg. 11–20 [Consulta: 23 febrer 2014].
  5. ↑ «Seventeen-Year-Old Dancer Delights Operagoers». , 12-11-1911 [Consulta: 23 febrer 2014].
  6. ↑ Chujoy, Anatole. The Dance Encyclopedia. Nova York: Simon and Schuster, 1967, p. 394. 
  7. ↑ 7,0 7,1 D'Acierno, Pellegrino. The Italian American Heritage: A Companion to Literature and Arts. Taylor & Francis, gener 1999, p. 470–. ISBN 978-0-8153-0380-0. 
  8. ↑ Cohen, Selma Jeanne. International encyclopedia of dance: a project of Dance Perspectives Foundation, Inc. Oxford University Press, 1998, p. 382. ISBN 978-0-19-512308-1. 
  9. ↑ Page, Ruth. Class: notes on dance classes around the world, 1915–1980. Princeton Book Co., 1984, p. 35. 
  10. ↑ Rebés Molina, Josep Maria. Granados, crónica y desenlace. 2019. Granada: Editorial Libargo, p. 180. ISBN 78-84-948136-5-8. 
  11. ↑ Duberman, Martin. The Worlds of Lincoln Kirstein. Northwestern University Press, 25 setembre 2008, p. 209–. ISBN 978-0-8101-2518-6. 
  12. ↑ Jackson, Kenneth T. The Encyclopedia of New York City: Segona edició. Yale University Press, 1 desembre 2010, p. 5959–. ISBN 978-0-300-18257-6. 
  13. ↑ «Galli, Rosina [Choreographer]». Met Opera. Arxivat de l'original el 23 de juny 2020. [Consulta: 23 febrer 2014].
  14. ↑ «Carmen {292} Metropolitan Opera House: 26 November 1924». Met Opera. [Consulta: 23 febrer 2014].
  15. ↑ «La Traviata {130} Metropolitan Opera House: 13 February 1925». Met Opera. [Consulta: 23 febrer 2014].
  16. ↑ «Merry Mount». Opera America. Arxivat de l'original el 1 de març 2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
  17. ↑ Ostwald, Peter F. Vaslav Nijinsky: A Leap Into Madness. Carol Publishing Group, gener 1991, p. 136–. ISBN 978-0-8184-0535-8. 
  18. ↑ Fiedler, Johanna. Molto Agitato: The Mayhem Behind the Music at the Metropolitan Opera. Knopf Doubleday Publishing Group, 9 setembre 2003, p. 30–. ISBN 978-1-4000-7589-8. 
  19. ↑ «Company Dancer». , 19-06-1930 [Consulta: 23 febrer 2014].
  20. ↑ Taubman, Howard. The Pleasure of Their Company: A Reminiscence. Amadeus Press, 1994, p. 251–. ISBN 978-0-931340-78-9. 

Bibliografia[modifica]

  • Tullia Bohen Limarzi, She Trills with Her Toes. The Metropolitan Ballet Career of Rosina Galli, en Proceedings of the 9th Annual Conference of the Dance History Scholars, pp. 80–90, 1986.
  • "Galli Rosina", en: Felice Cappa, Piero Gelli, Marco Mattarozzi, Dizionario dello spettacolo del '900, Baldini & Castoldi, 1998 ISBN 88-8089-295-9 (p. 442) (italià).
  • "Galli Rosina in Gatti Casazza", en: Rachele Farina (responsable), Dizionario biografico delle donne lombarde: 568–1968, Baldini & Castoldi, 1995 ISBN 88-808-9085-9 (pp. 499–500) (italià).
  • Ennio Speranza, Dizionario Biografico degli Italiani – Volume 52 (1999), Istituto dell'Enciclopedia italiana Treccani (italià).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosina_Galli&oldid=33490567»