Sàgaris
 | |
| Tipus | destral  |
|---|---|
La sàgaris (en grec antic: Σάγαρις o Σάγαρι) és una destral de guerra utilitzada pels escites a l'antiguitat. després va ser adoptada per molts perses i després pels macedonis.
La sàgaris tenia el cap relativament petit i s'usava només amb una mà. L'utilitzaven els genets, perquè era molt manejable i de poc pes. La fulla era de bronze o de ferro, i tenia un tall esmolat i a l'altra banda un punxó en forma d'espiga. El tall era molt efectiu, i travessava les defenses del cos sense necessitat de donar un cop fort. Heròdot diu que les sàgaris eren de bronze, i portaven ornaments d'or a la part superior. Les sàgaris dels escites tenien el tall recte, però a l'Imperi Persa portaven ja un tall en forma de mitja lluna.[1]
Aquesta destral era originària dels escites. Els genets, que anaven armats amb arcs i fletxes, la utilitzaven com una arma alternativa o secundària. Als exèrcits perses, els genets i els soldats en portaven. Els guerrers armats amb aquestes destrals eren eficaços contra els llancers grecs, perquè eren més manejables i maniobrables que les llargues llances gregues.[2] En els enfrontaments a les campanyes d'Alexandre el Gran, aquestes destrals eren molt efectives quan es feien atacs sobtats de la cavalleria i gairebé li van costar la vida a Alexandre, segons Plutarc.[3] Al segle ii aC les sàgaris van desaparèixer dels camps de batalla, perquè sembla que ja no podia fer res contra les armadures millorades.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Moya Galiano, Fabio. Escitas: señores del arco y la flecha. Còrdova: Almuzara, 2022, p. 150. ISBN 9788411313490.
- ↑ 2,0 2,1 Nikonorov, Valeriï P. The armies of Bactria 70 BC-450 AD. Vol. 1. Stockport: Montvert, 1997, p. 35. ISBN 9781874101109.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Alexandre, 16
Bibliografia[modifica]
- Ancient Persia: Axes [Consulta 12 de maig de 2024]